L'entrada del cine i la crisi

És el matí del divendres i la plaça de Sant Agustí vessa de gent. Les taules dels bars que s'escampen sota les voltes i a les voreres ombrejades, si no fan el ple, se'n falta ben poc. Als vials, deu o dotze camions de repartiment abasteixen de gènere els locals, fent viatges amunt i avall, com cada dia, però avui cal pensar en tot el cap de setmana. Un del conductors, melòman de mena, ha deixat la ràdio o l'aparell de música engegat i amenitza la clientela de tota la plaça amb un bum-bum-bum inacabable que ressona com una discoteca ambulant.

–Fa més d'una hora que està així –comenta un dels cambrers, que no sembla gaire feliç de tanta gresca inesperada.

Com que parlàvem de la crisi, aprofito per fer-li observar que tots tenen ple, que la clientela no afluixa.

–Sí –em diu– tenim la mateixa gent, però et puc assegurar que el calaix nota la crisi: fan poca despesa. Aquell que et demanava una cervesa i unes patates braves, ara es conforma amb la beguda. I el que es prenia el llet i cafè amb una pasta, ara oblida la pasta. Al cap del dia la caixa se'n ressent. Anem fent i prou.

La crisi i els seus efectes són el tema inevitable. Plana com una llosa en les converses. Tothom té solucions més lògiques que les que està prenent el govern, que per llestos no ens guanya ningú. Sí, ja se sap que calia haver devaluat la moneda, però la moneda no la podem devaluar. Però, escolta, potser si haguessin decretat una rebaixa de sous general, des del rei al manobre, s'haurien aconseguit uns resultats similars, diu un. Però els capitals no en quedarien afectats, al·lega el company. Bé, el govern podia haver inventat un impost del mateix percentatge a tot el capital circulant. Així, a més de devaluar, hauria ingressat una picossada i pal·liaria el dèficit que l'ofega. És clar que el diner negre se n'escaparia i resultaria ben injust. Idees no en falten.

Ara apareix el conductor melòman. Des de la taula li fan un gest per expressar-li la molèstia del seu bum-bum de discoteca. Ell protesta però apaga la música. És d'agrair. Sembla que l'aire que passa és una mica més fresc, més amable. Però tornen a la crisi.

–I ara l'IVA. Saps què representa? Poca gent que va al cine i ara hi aplicaran el 21 per cent. Serà la ruïna, ja ho veureu. I la barberia i tot plegat. Jo, si apugen el preu del barber, ja tinc la solució: allargaré la tallada una setmana més. Potser encara hi estalviaré diners.

De tota manera assumeixen que els caldrà tallar-se els cabells. En canvi, del cinema, si s'apuja, se'n pot prescindir. Perquè del 8 al 21 per cent és molt. Si una entrada val ara... Quant val una entrada de cine?

No ho sap cap dels tertulians. No en tenen ni idea.