‘8 al dia'

En això que a l'estiu fem coses inusuals, m'he trobat de veure moments dels dos darrers programes que el Cuní de Catalunya ha fet de 7 a 9 del vespre i fins fa quinze dies al canal “de La Vanguardia”. Havia vist fa temps el Cuní a TV3 i, fos perquè s'anava autoedificant com a showman de la quotidianitat, fos perquè era un mitjà públic, fos per..., el cas és que ara està esplèndid en el sentit que es diria d'un globus inflat i enllustrat: aplomat com l'estàtua d'un general, exhibicionista sense arribar a l'obscenitat, impertinent sense ofendre l'espectador, convincent perquè –notícies “d'autor”– profereix un discurs trena sense fissures a primera vista, a base d'encolar fragments de realitat amb el superglú de la seva característica insistència, recalcada amb considerables obertures d'ulls. En fi que, segons llegeixo, gran èxit després d'un any a cals Godó. Raholes i perifèrics famosos a banda, en la continuïtat del show –en el tresillo– l'acompanyen una mena de penenes atents i amatents a les evolucions retòriques i als capricis prosòdics del catedràtic; a vegades els cops de timó del capità al full de ruta els deixa uns instants en calcetes o calçotets, els suficients per eixorivir l'espectador que, esperant el sopar, pogués estar al punt d'encefalograma pla. El més escolanet de tots és el del temps, que sembla fer les prediccions segons el pebre de la mirada del rector; després hi ha una Marta, becària que es casa, etc., que, parlant de la silueta de Batman en un camp d'userda del Lluçanès, d'un motocultor en diu excavadora. És clar que una periodista no ho pot saber tot, i la seva especialitat sembla que és afers de pubis. El més gran, i a qui el quefe allarga més corda, és un Marc, simpàtic, ràpid, amb un punt d'insolència que quan ja és més que un punt és redreçat per l'abat Cuní. Fa l'efecte que, com la Rahola, aquest Marc es trobaria com el peix a l'aigua a l'olla cridanera de Tele 5. Va minientrevistar Serrat i Sabina amb motiu de Peralada i, en el hi, hi, ha, ha propi de tots plegats, Sabina, per iniciativa pròpia, parlava en català prou bé, resistint la insistència de l'inefable Marc de seguir preguntant-li en castellà. Si en Cuní, 8 al dia, La Vanguardia... no estan ni per allò de no canviar d'idioma quan l'evidència mostra que t'entenen, què hem de fer? Una altra de bona en què tot el tresillo s'hi va fer sopes: tots van considerar altament incendiable el rostoll d'un camp segat, i ningú no va advertir que el risc hauria estat molt més gran abans de segar.