‘Nabí', cap a una lírica nacional

Des de la darrera dècada dels noranta que alguns econacionalistes insistim a les nostres institucions que per impulsar una economia verda ens cal un moviment cultural, literari i artístic en defensa de la terra; com ho va ser el noucentisme per a la revolució industrial. Darrerament hem proposat al conseller Ferran Mascarell la idea de promoure un “compromís nacional per la cultura i l'ecologia”.

Amb simposis, conferències i trobades organitzades hem intentat vincular pintors, poetes, escultors, músics i escriptors en la defensa del territori i del paisatge que són els pilars de la llengua viva. Estem convençuts que no conservarem la nostra parla si degradem la seva base biològica i la seva relació amb l'ús dels recursos naturals. I la lírica forma part també d'aquest compromís patriòtic.

Rafael Subirachs (Vic,1948) és un compositor, cantant i músic que va entrar a formar part dels Setze Jutges posseint una rellevant formació, iniciada a l'escola montserratina i en el cau familiar. El seu pare, Rafael Subirachs i Ricard (1902-1977), era compositor i pedagog musical, i fou director del cor de l'Orfeó Vigatà.

En la seva llarga carrera destaca haver musicat Bac de Roda, Comte Arnau, els Cants d'Abelone, sobre l'obra homònima en poesia de Joan Vinyoli, i l'emotiva Cançó de la Terra sobre els poemes de Jacint Verdaguer. Dels membres de la Nova Cançó és el que més s'ha significat en l'ineludible compromís que avui un artista ha de tenir amb la defensa del planeta i de l'entorn. Ha musicat els poemes antinuclears de Joan Oliver (Pere Quart) i Maria Àngels Anglada i ha col·laborat quan l'hem requerit en diverses campanyes ecologistes.

A Subirachs li ha comportat dues llargues dècades traslladar al terreny operístic el Nabí, l'obra magna de Josep Carner sobre el mite bíblic de Jonàs. Finalment, s'ha programat una mena de tràiler, un tast musical, aquest 14 d'agost a l'Auditori Municipal de Sant Feliu de Guíxols, en el marc del Festival de la Porta Ferrada. El músic resideix bona part de l'any a la vila de Juli Garreta, i on hi tenen casa prop del magnífic passeig de Mar un grup de lletraferits, entre els més notables Joaquim Molas i Narcís Comadira. L'òpera és de tal ambició que obliga a ser estrenada per entregues durant els propers estius en aquest festival que enguany celebra el seu 50è aniversari.

L'autor de ‘Nabí' ha tingut cura del pòsit que ens han llegat els grans mestres del nacionalisme musical català i el folklore popular que ell coneix molt bé. Subirachs no transgredeix aquesta fidelitat i la projecta en el futur. Estem davant d'una obra que pot esdevenir un punt de partida del vintiuncentisme que reivindiquem. Com, però, actualitzar el Nabí i la profecia? En la presentació l'artista ja ens dóna una pista en dir-nos que la relectura carniana és una premonició de la crisi de valors del món actual. Nínive podria ser una metàfora del nostre Cafarnaüm consumista i desenvolupista, destinat a sucumbir. Jonàs dins el ventre del gran peix, simbolitzaria la Mare Terra que l'aixopluga durant tres dies i tres nits i que l'ajuda a sorgir com un home renovat. La revelació perquè s'aturi la catàstrofe que el profeta havia predit (“Dins de quaranta dies Nínive serà destruïda!”) consisteix que la població opti per una concepció holística de l'existència. La redempció passaria per abandonar l'etnocentrisme que ha dominat la humanitat. Els habitants de la capital d'Assíria acaben fent dejuni i proclamen l'austeritat (el decreixement?) per salvar-se.

Aquesta visió d'un antropocè en declivi, que cerca una utopia per sobreviure, ens retorna a Verdaguer i a la seva Atlàntida, aquella civilització avançada que un cataclisme enfonsà sota les aigües abissals.

Catalunya clama avui per un Estat propi, just i solidari, que desitgem també ecològic. Però comença a ser urgent preparar els fonaments d'una lírica nacional que el representi amb excel·lència. I aquest Nabí és un primer pas.