Prometre no fa pobre

És de justícia, com hi ha món. Però no ens el donaran. A Madrid no donen res que no vulguin donar. I hi ha coses que no és que no les vulguin, és que no poden donar-les. El pacte fiscal, posem per cas. No el poden donar perquè Espanya seria inviable. Si quedant-se el 10% del nostre PIB ja no saben com pagar les factures, com vol que es conformin amb menys?

Ho escolto, i admeto que potser té raó, però, si ho demanem bé, amb decisió, amb força, amb contundència... Que s'adonin que la vaca no pot rajar més llet, que no pot ser que alguns sempre cobrin i els altres sempre paguin.
I callin.

–Oh, no, amic meu, no demanen pas que callem. Ens deixaran dir, ens deixaran protestar, potser fins i tot diran que ens escolten. Però la cartera no es toca. Ho tenen clar. Si ens hi posem tossuts –i ara sembla que ens hi volem posar perquè no podem més– acabaran dient que sí, que estudiaran un sistema nou, que ens milloraran alguna cosa. Però, com que en saben molt –en viuen, de pensar la manera que res no canviï– ens quedarem amb un pam de nas. Això, anant bé. De moment, si està atent als mitjans, haurà vist que, abans que Madrid digui res, ja hi estan en contra Andalusia, Extremadura, Castella la no sé què... i el País Basc i Navarra. Aquests darrers, saben que el seu sistema fiscal privilegiat no es pot estendre a ningú més. L'invent faria un pet com una gla.

Però m'ha reconegut que és de justícia... I la majoria del Parlament va votar...

–Vostè no sap com juguen els ministeris? Recorda la campanya per la matrícula “GI” dels cotxes gironins? Aquella batalla la vam guanyar. Jo encara tinc un cotxe amb la “GI”. El president Aznar va dir despectivament que ell no discutia de “xapes”. No discutia de xapes, però ben aviat canviaren el sistema de les matrícules i la “GI” es va esfumar.

Aquí té raó. Però això de les xapes era purament simbòlic. Els diners, en canvi, són educació, sanitat, policia. No són pas xapes.

–I sap què va passar amb el trasllat a Barcelona de la seu de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions aprovat el 2004, després de l'acord entre Zapatero i Maragall? Doncs que el Suprem el va anular el 2006, i després es va suprimir. I es recorda de l'Estatut?

És clar que me'n recordo. De manera que em toca callar. Li podria fer memòria del traspàs del servei de trànsit als Mossos, que no s'ha perdut. Però m'adono que em podria retopar amb els trens de rodalies, traspassats sense vies, ni estacions, ni personal; amb el desdoblament de l'N-II, amb el rosari de “millors finançaments de la història”. O potser recordar les 50.000 hectàrees de regadiu que s'havien de fer per compensar el desviament del Ter a Barcelona.