‘Jiddisch'

Us parlava ahir d'un llibre que vaig comprar del premi Nobel Isaac Bashevis Singer. Per un euro em van donar un volum de 850 pàgines, amb una de les seves novel·les destacades i una col·lecció dels contes. A part de la sensació de ser dins d'un món absolutament equidistant de tot el que pugui semblar modern, Singer és d'aquells escriptors que endolceixen la solitud, que t'acompanyen. I té lectures múltiples. M'agrada també per la seva fidelitat al jiddisch, una llengua extirpada d'Europa i que a Amèrica i a Israel ha anat llanguint. Les comunitats jueves l'han substituït per l'anglès i l'hebreu.

Singer procedia d'un barri pobre de Varsòvia i la seva família va tenir la bona idea d'emigrar als Estats Units el 1935. Van salvar la vida i la cultura va poder disposar d'un dels escriptors més importants del segle XX. A Amèrica va estudiar literatura anglesa, però va mantenir com a llengua literària el jiddisch. Durant dècades va col·laborar al diari The Jewish Daily Forward mentre gestava una obra en un idioma minoritari i poc considerat, una amalgama d'hebreu, alemany i altres llengües eslaves. Als que dubten de la vigència del català i la seva potencialitat, els podria servir el comentari que va fer en un dels seus llibres. Singer parlava d'un idioma molt més minoritari i disgregat que el nostre, amb dificultats de supervivència: “M'agrada escriure històries de fantasmes, i no hi ha res més convenient per als fantasmes que una llengua moribunda. Com més morta estigui la llengua, més viu tindrem el fantasma. Als fantasmes els agrada el jiddisch i crec que tots ells el parlen.”