Un luxe de carmanyola

La probabilitat que els nens que duguin la carmanyola a col·legi hagin de pagar uns tres euros pel dret als electrodomèstics, als monitors i a l'espai, em sembla un excés, una ensarronada, un atracament orquestrat des d'una administració que va a buscar a les butxaques dels més necessitats allò que ha malbaratat impunement.

Un microones o una nevera es poden trobar a molt bon preu, i els monitors sempre s'havien pagat amb els marges que deixava el servei de menjador. Què justifica aquesta desmesurada quota que es vol imposar? Forçar que tots els nens i nenes que necessiten dinar a l'escola paguin més de 6 euros per dia? O potser és que, tot i les bones instal·lacions i equipaments de què es disposa, no hi ha cap espai pensat perquè la mainada pugui fer el pícnic amb la carmanyola asseguts tranquil·lament en una taula? Almenys fins ara, a la majoria de centres si volen dur-se el menjar no tenen altre remei que asseure's en un racó del pati.

Durant una bona temporada vaig formar part d'una Amipa d'una escola pública. Els primers ordinadors que van entrar al col·legi els vam pagar els pares, i molts jocs de taula i del pati per a la mainada, i es promovien tota mena d'activitats extraescolars esportives, didàctiques i d'oci, i s'ajudava l'escola en tot el que es podia. Aleshores el menjador el gestionava la direcció del centre i les queixes eren mínimes i, en general, funcionava. Ja fa un temps que la gestió dels menjadors s'ha externalitzat i no sembla pas que s'hagi millorat. Els alumnes que s'han de quedar a dinar han de menjar de càtering –hi hauria molt a discutir sobre l'alimentació saludable–, i els pares, pagar-ho a preu de mercat. I no se'ls donava facilitats perquè es poguessin portar el menjar de casa, perquè no hi ha espais disponibles, i per escalfar-ho s'ha d'anar al microones del bar, que bé s'ho cobren.

És una constatació lamentable que amb la crisi es van deteriorant els serveis més elementals, i dia sí i dia també es va torpedinant l'educació i la salut, els pilars bàsics de la societat que ens crèiem merèixer. Però hi ha abusos que no es poden acceptar i la proposta de pagar aquests tres euros per escalfar el menjar dut de casa és una immoralitat que només pot haver-se-li ocorregut a algú que vulgui fer quadrar els números per continuar subvencionant qui més té.