Opinió

LA GALERIA

Angoixa ferroviària

A hores d'ara, no se sap amb certesa quan estarà llesta l'estació de Girona, ni se sap la viabilitat de la nova línia

L'anunci, per part del govern estatal, de la privatització del sector ferroviari, tant de viatgers com de mercaderies, és una notícia negativa que podria provocar molta angoixa social als mortificats usuaris del tren convencional de les nostres estimades comarques gironines. El que em fa més por quan sento algú del PP, en aquest cas la ministra de Foment, parlar de privatitzacions és allò, aquella màxima que diu “nacionalitzar pèrdues i privatitzar els beneficis”; al final tot això implica regressió social i serveis tercermundistes per a la majoria dels catalans. I parlant de ferrocarril, tot plegat, elevat a l'enèsima potència.

De fet, ara i aquí, pel que fa al transport públic ferroviari de viatgers, només es pot parlar d'embolic o, fins i tot, de desgavell. No s'entén que l'executiu de Rajoy continuï amb la nefasta política de “tot per l'AVE”, sobretot en trams amb molt pocs viatgers, i, per contra, es vagi deixant degradar la infraestructura del tren convencional de casa nostra, principalment en la línia més rendible de l'Estat: Barcelona/Girona/Figueres/Portbou/Cervera de la Marenda. Però és que el gavadal de contradiccions és massiu. Així, per exemple, Renfe compra material ICE a Siemens de només 3.000 volts i, per tant, els AVE no podran passar de Perpinyà, ja que el tram entre la capital del Rosselló i Nimes és de via convencional en un voltatge de 1.500 volts. Per això ha valgut la pena fer tanta parafernàlia i grandiloqüència? No s'han llençat molts diners a la paperera per culpa d'aquesta política faraònica que ho espanya tot? Aquí no s'acaben les atzagaiades, ja que, a hores d'ara, no se sap, amb certesa, quan estarà llesta l'estació de Girona, i tampoc existeix un estudi de demanda i viabilitat de la nova línia. Molt de parlar del “gran tren”, però no hi ha cap mena de planificació racional i, el que és pitjor, el tren, social i convencional, que ha d'agafar la gran majoria per anar a treballar o als serveis de primera necessitat, cada dia es col·lapsa més. No existeix cap mena de dubte que, en la, vital, qüestió del transport públic ferroviari, també necessitem ser sobirans: mestres del nostre esdevenidor col·lectiu. Cal dir, sense embuts, que els traspàs de rodalies i regionals ha estat un autèntic fracàs, ja que Foment, com sempre, no va complir la seva obligació de millorar la infraestructura, molt envellida i desgastada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.