‘Titolitis'

Cada any, a principis d'agost, acostumo a rebre el programa del nou curs acadèmic de la Facultat de Teologia de Catalunya, i d'alguns dels Instituts Superiors vinculats a la Facultat. Me'ls miro i remiro amb l'esperança de trobar-hi alguna novetat significativa o alguna assignatura orientada al present, i no hi ha manera de trobar res de nou. Tot segueix igual que sempre. Completament al marge de les necessitats actuals i dels nous reptes socials. Si no recordo malament, la creació de la Facultat i dels Instituts fou un dels fruits del Vaticà II i de la seva voluntat de diàleg amb el món, un dels tres principals objectius. Aquest va ser dels més celebrats. I la Constitució dedicada a les relacions de l'Església amb el món contemporani, la Gaudium et Spes, una de les més aplaudides. Fou acollida pels partits polítics més diversos amb el mateix goig i esperança amb què fou redactada. I el mateix dic del ressò que va tenir en el món de la ciència, l'etern rival de la religió, i en el conjunt de forces vives que treballen en el millorament de la societat. Com que ho vaig viure intensament, diria que, el que més es va valorar de l'Església del Concili, no va ser tant la lletra com l'esperit d'apropament al món i la seva voluntat de diàleg. No entenc que davant d'una lliçó tan clara del que s'espera de nosaltres, no estiguem caminant en la direcció que fou tan ben acollida per tothom, la qual cosa certifica que era la bona. No sé què podem ensenyar, si no som capaços d'aprendre. Miro i remiro els programes, i el que hi veig és una exhibició de títols acadèmics, que no estic segur que serveixi de gaire res. El saber especulatiu no sol ser el que la gent necessita. Ni tampoc preveu el millorament de la societat. Quina és, doncs, la finalitat? Diria que l'autocomplaença i la titolitis, una malaltia infantil que ataca les persones grans. Consisteix a obtenir un títol. Més enllà de poder dir “sóc llicenciat en teologia”, no crec que tingui cap altra sortida, llevat que no sigui impartir classes de religió en els centres escolars. Crec que, a hores d'ara, a la Facultat i als Instituts ja hi hauria de figurar la Teologia de l'Alliberament que, com a mínim, contribuiria a combatre la crisi i a sortir en defensa dels empobrits per la dictadura de l'economia de mercat.