Perles celades

Perles, en el sentit irònico-ponderatiu del mot. Celades perquè, a còpia d'evolució i d'ús, s'ha perdut tota consciència de l'enginy retòric que s'hi ha congriat d'antuvi, fins a total gramaticalització. Aquí adduïdes, en breu mostra, a tall de divertimento estival.

L'antonomàsia, o sinècdoque particularitzant, apta a concentrar en un sol terme allò referible a molts altres, el qual ho esdevé així “per excel·lència”. En són exemples toponímics Porto (per port), Münster (per monasterium), Provença (per provincia). Aquest procés figuratiu ateny però la genialitat en el cas de l'etimologia de l'it. birra, de l'ang. beer, de l'al. Bier: tots del llatí bibere; i és que, en efecte, quina millor beguda hi ha que no sigui la cervesa?

La sinestèsia, o associació de dominis sensorials diferents (allò del “color d'olor de poma” ferraterià). No n'és una de llampant dir “aquestes aixelles canten”? I si, amatents a les sorpreses derivades de l'al·lotropia, reparem que simfonia i samfaina comparteixen ètim (del grec symphonia, acord de sons)? Quina xala d'orella i de boca!

L'oxímoron, o unió de conceptes antitèticament excloents (com ara l'“Oh deslliurant presó!” de Maragall). Se'n vol cap de més flagrant que el nom de la formació política hegemònica a Mèxic: Partido Revolucionario Institucional (?!). I com cal entendre altrament aquell renec tan espanyol i tan castís de (amb perdó): ¡Me cago en la puta Virgen! Perquè si l'al·ludida fa d'aquella, no pot ser aquesta, i a l'inrevés.

La lítote, o atenuació (“PSOE i PP, de catalanòfils, no en són gaire”). Vet-ne aquí una d'entranyable, encara que no sigui recomanable d'anar a raure-hi: cementiri, del grec koimeterion, significa pròpiament “dormitori”. Els que hi són, doncs, no estan ben bé morts, simplement hi fan nona.

I, com aquestes, tantíssimes perles dins el mar insondable del llenguatge!