El soroll del tsunami

Si encara els queden alguns dies de descans, passin de llarg, estan disculpats. Però si s'aventuren ja sabran que aquestes últimes setmanes hem viscut en una bombolla imaginària, una mena de treva canicular. I si paren bé l'orella, si afinen l'oïda, sentiran la remor del tsunami que s'acosta aquest setembre. De memòria: la pujada de l'IVA que coincidirà amb l'inici del curs escolar, l'expulsió de la sanitat pública de 150.000 sense papers, les noves restriccions per accedir a l'ajuda dels 400 euros de la Renda Mínima d'Inserció a Catalunya, més pujades de preus dels serveis bàsics, més retallades salarials, més acomiadaments a la pública i a la privada, el probable rescat de l'Estat espanyol per part de la Unió Europea, la batalla del pacte fiscal, la Diada Nacional més calenta dels últims anys o la mobilització Ocupa el Congrés són només exemples del que inevitablement ens espera a la cantonada. Però tot això, essent molt transcendent, no és tot. Aquesta tardor, amb tota probabilitat, es començarà a jugar la gran partida sobre el futur de l'estat de les autonomies. El model dissenyat durant la Transició s'ha revelat inviable en unes circumstàncies econòmiques com les actuals i el govern central vol reduir-lo a una simple descentralització administrativa. Amb l'excusa de les imposicions europees i les retallades, han desenfundat la destral per esporgar competències i condemnar al pacte de la fam el que no s'agenolli. Si el pla els funciona, serà la segona gran derrota de les nacionalitats històriques. La primera va ser la imposició claudicant d'una uniformització injusta. Ara el cop de ribot passarà implacable sobre les arestes per arranar-les fins a convertir-les en una plana fina com el paper de fumar. La Diada serà un bon termòmetre per avaluar fins on arriba la corda de la nació i per saber quants creuen que ja n'hi ha prou.