La Columna
Eficàcia
Sant Ignasi de Loiola va ser molt més eficaç que els decrets del Concili Tridentí
Quan va entrar el Franco, els professors de la Universitat foren collats a fer un jurament de fidelitat al règim, altrament els feien fora. Així va quedar-se el senyor Bagué que per motius de la seva dignitat cristiana no podia jurar en fals. Va quedar-se tancat i sol, respectat per tothom i venerat pels seus deixebles entre els quals m'hi compto. Més jove i tirant al dret en Vicens Vives va fer tots els juraments que vulgueu dient-se que un jurament així no val la pena, es va quedar a la Universitat i va esdevenir un dels grans mestres de la història d'aquest país. I així quedem penjats. La posició del senyor Bagué és tan admirable com tot ell però, ben clar, la tria d'en Vicens Vives va ser molt més eficaç.
Val a dir que qualsevol saberut d'història que s'estimés en aquell temps portava els llibres del Pierre Vilar a l'aixella. Els comunistes no estaven per brocs, un milionari podia ser de la colla carregat de milions mentre fes el seu fet dintre del partit. Així tenim aquesta gent remenant les cireres de la conspiratòria i posant-se medalles. Tanmateix el comunisme no té res de romàntic, arribant a dir que més val errar-la amb el partit que encertar-la sol. Ficats en el mullader uns quants cristians per al socialisme exigien el compromís amb la pobresa com a testimoni.
No cal dir que avui tot això no té sentit, domina l'eficàcia de les garrofes i els cigrons.
M'he agafat aquest cas bestret de la política per pensar en l'Església. Aquí sí que no hi ha res a discutir. Sant Francesc i la poètica del Càntic al sol han tingut més eficàcia cristiana que Innocenci III, el Papa d'aquell temps. Sant Ignasi de Loiola va ser molt més eficaç que els decrets del Concili Tridentí. Anant a fons l'eficàcia a dintre de l'Església no la sabrem mai prou, ni falta que ens fa. Avui dia a la vinya del Senyor hi ha tota mena de vinyaters portant missatge i fent la seva remor. No en podem mesurar l'eficàcia gràcies a Déu, i molt menys podem mesurar-la en el rosari d'una vella que ningú sap o en el coratge d'una mare que les aguanta totes.
