Cap porc al bosc, cap porc enlloc
Els incendis forestals provocats per la imprudència són l'evidència més cridanera de la irresponsabilitat de l'ésser humà vers l'entorn, però lamentament no és l'única. Tenim la mala traça de practicar-ne moltes més. Si el lector té el bon costum de fer caminades pels boscos i els camps del país, faci un breu recompte memorístic de les llaunes, els vidres, els plàstics, les burilles, els papers, la runa o les andròmines que recorda haver vist a la vora del camí o al bell mig de les arbredes i ho multipliqui per les 1,9 milions d'hectàrees que ocupa la massa forestal del nostre país. Hi afegeixi una mitjana de vint abocadors il·legals per cada una de les 41 comarques catalanes, amb un mínim de 10 tones de material de rebuig en cada abocament. Continuï amb la dotzena de metres cúbics de residus sòlids que hom calcula que cada municipi costaner té de mitjana a les aigües del seu litoral, més tot el que es pot observar que queda sobre la sorra de cada platja al cap del dia. I finalment, faci un càlcul similar amb els carrers i places del seu poble o ciutat.
El resultat és esfereïdor. Sense comptar-hi les activitats contaminants –que responen a una altra segmentació del problema– es podria dir que tenim el país brut com una cort de porcs si no fos per l'esforç humà i econòmic de les institucions i de les entitats cíviques que col·laboren voluntàriament a recollir part d'aquesta brossa.
Després del gran incendi de l'Alt Empordà el mes passat, uns van parlar de portar presos a netejar el bosc i uns altres de portar-hi ovelles i cabres perquè són bons agents netejadors. Que hi portin qui vulguin però que no s'oblidin que no és només un problema de brutícia sinó també d'educació i que no afecta només el bosc sinó tot el país. El germen d'aquest problema és la manca de responsabilitat sobre els nostres actes i sobre el bé comú. Es fa difícil imaginar que els mateixos individus que deixen caure dels dits llaunes, burilles i papers, o que aboquen residus fora de la vista dels altres, facin el mateix al menjador de casa seva. I fins que no entenguin que no hi ha cap diferència entre aquesta estança i el carrer o el camp no serà possible resoldre-ho. Potser el Departament de Medi Natural podria començar fent una campanya semblant a la que fa contra el foc i reclamar: “Cap porc al bosc, cap porc enlloc.”
