Socialistes al divan
No sé si saben on van, ni tan sols on són. Cada moviment propi o aliè els desconcerta, entre els dubtes de l'autodefinició i les pressions per salvar uns mobles que s'han convertit en simples andròmines. No saben com sortir del pou on ells mateixos s'han ficat, sense lideratge ni referents. Els socialistes catalans són a la cruïlla d'una ruta desconeguda, sense capacitat de triar el camí més plaent.
La història no els juga a favor, en un entorn canviant on ells mateixos han renunciat a ser el referent progressista. Víctimes dels propis errors, a cada bugada perden un llençol i saben que el futur no es presenta gens favorable. Ara, amb una militància desmoralitzada, no troben el camí a emprendre, amb les famílies més o menys nacionalistes intentant trobar una definició convincent i el PSOE a l'expectativa, per imposar, o no, la seva autoritat. Per demés, una nova rebolcada electoral els pot conduir a una deriva sense retorn.
Cal dir-ho. Mentre han gaudit de cadires per repartir, els socialistes catalans han disfressat els seus problemes i les seves diferències, segurs que una bona feina i un bon sou, fins una certa aura de poder, tranquil·litzen el panorama. Ara, quan tot això s'ha trasbalsat i no hi ha càrrecs per a tothom i posseir un carnet no és sinònim de col·locació, al circ socialista comencen a créixer-los els nans. S'ha acabat la fidelitat absoluta i tothom s'atreveix a dir-hi la seva, fins i tot el que realment pensen. Ha ressuscitat l'ànima catalanista, es deixa veure el que queda del poder municipalista, es neguitegen els capitans i envia missatges la sensibilitat més espanyolista; tothom parla... Bé, tothom menys la gent del Baix, autèntics alimentadors de l'actual invent i que ara callen i es mantenen a l'expectativa.
El futur del PSC és incert, tot i que el país necessita un partit socialista fort per fer de contrapès als convergents. Segurament els cal un congrés extraordinari, potser una refundació, per definir estratègies i lideratges. Estirades al divan, les famílies socialistes han de debatre el que volen ser quan siguin grans.
