Líders

Qui diu que l'Estat espanyol, al qual pertany per ara Catalunya, no és líder en res? És líder en taxa d'atur, és líder en indignació, és líder en cinisme, és líder a negar la realitat, és líder en improvisació i també és líder en abandonament escolar. I crec que encara faig curt amb la llista.

La taxa d'abandonament escolar a l'Estat espanyol és d'un 28%, el doble que la mitjana europea. I aquesta és una dada que es refereix al 2010; és a dir, quan la crisi ja ensenyava la pitjor cara i molts joves decidien retornar a les aules o no abandonar-les perquè ja no hi havia feina a les obres.

Malgrat que la situació és crítica, doncs, i que es repeteix que el futur serà dels que estiguin ben formats (argument amb el qual coincideixo plenament), molts joves no volen cremar-se les celles, si és que alguna vegada ho van fer.

Per què passa tot això? Doncs perquè la taxa d'atur juvenil s'acosta perillosament al 50%. Però resulta que quan un jove estudia no està comptabilitzat com a aturat. De manera que, si sumem els que no treballen i els que estan estudiant, ens trobem amb el fet que els joves que tenen una feina són una minoria.

Aquí rau, al meu entendre, una altra raó de l'abandonament. Si per molt que estudiïs i t'escarrassis, si per molt que aprenguis idiomes i informàtica avançada, després no has de treballar, per què t'has d'esforçar? Per haver de marxar de casa a un altre país i no tornar-hi? El senyor Wert va dir que volia reduir la taxa d'abandonament en deu punts.

Li desitjo molta sort.