Pit i collons

1. Pit. No està gens malament, però gens, veure's amb cor d'avançar plegats cap a un objectiu tan difícil com és la independència d'una nació sense estat. En moments de desànim com els que estem vivint, un projecte col·lectiu carregat d'èpica ajuda a fer créixer l'autoestima i la il·lusió. Qui demana la independència té un gran horitzó: construir un país. I
no és una minoria, no... A la comarca de la Selva, sense anar més lluny, s'han fet autocars de manifestants a Vilobí, Caldes, Salitja, Sant Dalmai, Vidreres, Sant Feliu de Buixalleu, Massanes i Fogars de la Selva, Hostalric, la Cellera, Maçanet… Tan sols a Santa Coloma ja se n'han omplert quatre i s'hi ha apuntat fins i tot una delegació de militants del PSC. Al pit hi ha el cor, i el cor, en aquests casos, vol dir generositat i entusiasme. Passi el que passi, aquest és el gran mèrit i el gran actiu de l'ANC: mobilitzar el millor de molts
i molts catalans, que és la seva implicació comunitària.

2. Collons. Els prego que perdin un minut teclejant al seu ordinador aquest enllaç quilomètric que corre per la xarxa: https://www.youtube.com/watch?v=dKnsfdfWQok&feature=channel&list=UL. Títol de la cançó: Pit i collons. Lletra i música de Ferran Pujadas Tort, de Blanes. Missatge: inequívocament independentista. M'agradaria que em diguessin si vostès també hi escolten una cosa estranya o és una cabòria meva. Quan el cantant fa la tornada (“pit i collons / piiiit i collooons...”) no hi copsen un to de chulapa de Feria de San Isidro? Una mena de veu engolada de pinxo de la colla? Com si diguéssim, una fatxenderia barata, un desplante de torero, un desafiament eixelebrat més propi de la neciesa que no pas de la reflexió i de l'estudi? No està gens bé això de veure's amb cor de desafiar un estat amb les úniques armes dels tambors i els atributs que pengen. En moments d'indignació patriòtica com els que estem vivint ens cal, més que mai, cervell per recordar que a la manifestació no hi serà tot Catalunya, ni de bon tros, i prudència per tal que l'obra èpica no se'ns torni una sarsuela d'infantones. I prestigi, sobretot necessitem prestigi, per tal que Europa distingeixi el gra de la palla. Perquè amb actituds com aquesta no solament no farem un país nou, sinó que acabaran regalant-nos un toro d'Osborne.