Cansament literal
El cap de setmana passat una important llengua de foc forestal va arribar fins al poble on visc. El foc, atiat pel vent i enarborat per la malesa que cobria els boscos d'ençà de la nevada de fa dos anys, va arrasar 220 hectàrees, la majoria arbrades. A l'heroica intervenció dels mitjans aeris, cal sumar-hi l'efectiva actuació dels bombers i d'altres braços oficials afins a les tasques d'extinció. I també cal sumar-hi la solidaritat espontània que va esclatar entre veïns a l'hora d'anar a protegir granges, cases i fàbriques amenaçades i tocades per l'incendi. A la nit, quan encara el foc estava en fase d'estabilització, molts veïns van acollir a les seves llars altres veïns que, per prevenció, era millor que no dormissin a casa seva, tan a prop de l'incendi.
Gairebé quatre dies després que l'incendi fos extingit, algunes soques del bosc encara fumejaven. Era el moment d'un recompte melangiós. Era el moment de superposar la destrucció del bosc als verds recents que la nostra memòria encara conserva.
El foc ha descobert antigues feixes de plantacions d'oliveres, ha rescatat vells camins, ha fos el canó per on rajava l'aigua de dues fonts, ha socarrimat alzines centenàries, ha deixat una mortaldat de cargols i un perfum de plantes cremades que, malgrat el seu origen devastador, resulta agradabilíssim. Una llebreta amb la pell ennegrida surt d'enmig d'un bruguerar que els capricis de l'incendi, els molts focs que hi ha en un foc, van deixar incomprensiblement intacte. Enmig d'una altra àrea completament cremada, s'alça una flor amb els pètals grocs. Seria un sacrilegi arrencar aquest miracle de la subsistència, un groc viu contra el fons negre del paisatge.
Els cabalistes conceben l'ésser humà com un microcosmos, com un mirall simbòlic de l'univers. Per a ells, tot allò extern a la persona és símbol d'un llenguatge que hem oblidat. Des d'aleshores, des de fa mil·lennis, els humans trafiquem amb metàfores, que intenten restituir o aproximar-se a aquesta pretesa veritat amagada de quan les paraules i les coses eren entitats simètriques. Després d'un estiu d'incendis, d'atur estabilitzat, de rescats que no són anomenats rescats, després de la pujada de l'IVA i després que el govern català hagi sol·licitat el rescat al govern espanyol, es fa fatigós assajar més metàfores, buscar flors grogues brillant contra un horitzó tan i tan ensutjat, sense esperança, inert.
