opinió
Del pacte fiscal a la majoria
Hem de demanar humilment que ens deixin una petita part dels nostres diners?
“Es pot saber què en pensa, d'això del pacte fiscal?”
“Ja hi tornem a ser. Ja li vaig dir que hi estava a favor, com gairebé tothom. Que paguem massa i el que paguem es queda pel camí i no torna. Recordo que a vostè li semblava que no ens en podíem sortir, que Madrid s'hi posaria de cul. De fet, crec el seu punt de vista era que no ens podien dir que sí perquè necessitaven els nostres diners per anar tirant. Ja veu que l'escolto.”
“Doncs miri, encara li diré més: ni a Madrid ens poden donar res que s'assembli a un concert econòmic ni els partits catalans el volen. Vostè llegeix els diaris? Escolta
la ràdio? S'ha fixat en el que diuen que demanen? Paraules, paraules, paraules. Què vol dir pacte fiscal? Només és un joc de dues paraules. Si algú vol negociar ha de fer una proposta clara. Si no volem ni podem continuar regalant
el deu per cent del nostre PIB per ser espanyols, cal deixar clar fins on estem disposats a arribar. Podríem dir que, d'entrada, no volem pagar res. Podríem dir que només volem pagar un 1%, o un 2, o potser un 4, el que ens semblés raonablement justificable. Hauríem de proposar els terminis temporals d'aquesta aportació, que no pot pas ser per sempre més. Caldria estudiar i concretar a què es destinaria la nostra aportació per assegurar-ne l'eficàcia. I controlar tot el procés. Vostè n'ha sentit parlar de tot això? Oi que no? Doncs ja estem entesos. Paraules i més paraules.”
Aquest home és un pessimista de mena. Ja en tornarem a parlar després de la Diada. Quan s'hagin vist els presidents Rajoy i Mas, sabrem cap on pot derivar la qüestió. Alguna cosa hauran de dir i de fer. Ja es comença a entendre que Catalunya no pot continuar amb un sistema que la posa en situació de ser rescatada –com un favor– amb els diners de pocs mesos de superàvit fiscal. Hem de demanar humilment que ens deixin una petita part dels nostres diners? És tan absurd i tan il·lògic que no es pot admetre.
“No? I què faran? Un tancament de caixes? Una vaga de fam? Més protestes al carrer? La independència? Vostè creu en això de la independència? Qui l'ha de declarar? I qui li farà costat si se la juga? Algú està disposat a anar a la presó? Recorda que Macià va anar a la presó? Que Companys també? Miri, li explicaré ben clar. Els convergents juguen la carta del pacte fiscal, sense deixar de festejar els independentistes. Sembla que amenacin Madrid: o pacte fiscal o ens separem. Però se n'estan prou de dir-ho. El que diuen és que si no hi ha pacte fiscal, aprofitaran la indignació general per convocar eleccions. I ho faran. Trauran la majoria absoluta que no tenen i ja no sentirem a parlar mai més del famós pacte fiscal. Qui dies passa al govern, anys empeny.”
