Espigolament d'agost

No hem triat un tema: n'apuntarem quatre o cinc del generós doll que, enllà de la que baixa (no “la que cau”), facilita la realitat. A Bèlgica faran cursets d'antipedofília per a capellans. Que fort! (expressió vintage, part de l'excel·lent serial que ens ha regalat aquest estiu Vicenç Pagès). Que fort que els capellans hagin de rebre un curset per evitar que assaltin sexualment les criatures de la diòcesi. Aquest assumpte, no ha de quedar resolt en el moment de la vocació-decisió d'un sacerdoci –gairebé l'únic– que implica l'abstenció sexual absoluta? Altrament no sabíem que l'engonal d'un capellà es refredés amb un curset com els de cuina xinesa. Ara: si els fa efecte, no evitarem el foc per caure a les brases, és a dir, no es tornaran pedòfobs? La Sánchez Camacho –aquesta noia val per a la política, ja ho va dir Jordi Pujol– ha sentenciat que Catalunya no és independent perquè no és independentista. Són independentistes els, posem, danesos? L'independentisme és una febrada que puja o baixa, o fins i tot se'n va, segons la gravetat de la infecció colonial, una malura que pot curar-se..., senyora Sánchez? Ens hi hem acostumat amb els serials d'havent dinat: les policies –els Mossos també– tenen la científica, uns individus amb ulleres que en temps de Sherlock Holmes amb unes pólvores i un pinzellet buscaven empremtes, i ara escruten ADN, analitzen pèls i fluids i, a partir d'un os del peu, saben si l'assassí tenia el nas de ganxo, de gall o camús. Tot i tenir la física, la química i la biologia al seu servei hi ha científiques que confonen l'esquelet de dues desgraciades criatures amb ossos de rata. Un militar diu que, segons la constitució espanyola (aquella que van ajudar a fer en Roca i en Solé Tura), l'independentisme català s'ha de combatre amb l'exèrcit. A banda dels silencis i d'algun acte farisaic, la legalitat espanyola que emana d'aquest paper li dóna la raó? Si apartem el fum de les autonomies, les generalitats de la senyoreta Pepis, el tràgic minuet de les transferències, etc., quan toquem la cuixa de la legalitat espanyola, som alguna cosa més que súbdits de les quatre províncies del nord-est? Som ciutadans catalans (!), objecte d'un espoli fiscal mai vist a Europa, o contribuents espanyols que hem de pagar el que l'estat dictamina? Etc. I només queda espai per expressar la vergonya de ser occidental, de l'OTAN, de l'ONU... i veure que cap d'aquest engendres fa res per evitar l'escàndol dels morts, ara de Síria.