Les conseqüències del PSC
“A la vida no hi ha ni premis ni càstigs. Hi ha conseqüències.” És una de les moltes frases de Robert Green Ingersoll, polític i orador nord-americà. Un lluitador el segle dinou en la guerra civil dels Estats Units. La frase la va utilitzar la defenestrada diputada socialista, Laia Bonet, per definir l'actual situació dels socialistes catalans. Laia Bonet és oportuna a l'hora de recordar Green. Els socialistes catalans no han estat ni premiats ni castigats. Han pagat les conseqüències d'haver retardat més d' un any el congrés del partit després de la derrota en les eleccions al Parlament de Catalunya.
A tall d'exemple, els socialistes portuguesos van celebrar un congrés de renovació el cap de setmana després d'haver perdut les eleccions. No al cap d'un any com Montilla, malgrat que ell va renunciar el seu escó, tot i que després per altres vies en va aconseguir un altre al Senat.
El retard es va produir per diverses excuses electorals i altres ajornaments. Perquè alguns dirigents socialistes, com ara Carmen Chacon, protegits per Montilla volien seguir mantenint una cadira que havien perdut en els processos electorals.
Un any de retard ha fet mal en els socialistes catalans i, entre altres conseqüències, l'actual primer secretari del partit, Pere Navarro, va haver d'acceptar persones al grup parlamentari que no li eren prou afins. Es lògic que Navarro vulgui fer-se el seu equip. No és diputat i aquest fet li dificulta traslladar els seus missatges. Malgrat que les defenestracions s'han produït en format de cop d'estat, en què ha faltat delicadesa fins al punt que tot plegat ha sonat com un gran daltabaix en què les punyalades han estat presents a tothora.
Cal esperar que els socialistes catalans es refacin. Que facin primàries. Que es conegui la cara del candidat o candidata que s'haurà d'enfrontar a l'Artur Mas en les pròximes eleccions. Que s'aclareixin.
El socialisme català té espai i recorregut. Són moltes les persones que són catalanistes i d'esquerres i que tenen com a referent el PSC. Al seu moment el socialisme català va evitar una confrontació entre nacionalistes catalans i espanyols. Una bona aportació per evitar el nomenat lerrouxisme. Amb el temps es pot reconèixer que els socialistes han portat amb èxit la gestió d'alguns ajuntaments catalans. Ara, han de recuperar el nord. Fer una oposició que encara no han demostrat. Guanyar credibilitat de cara a unes pròximes eleccions per convèncer una parròquia que dia a dia els està abandonant.
