La Devesa, encara

A la Devesa de Girona s'hi està treballant per compactar el pis d'aquell gran espai sense arbres que hi ha entre els edificis del Palau Firal i l'Auditori-Palau de Congressos i les pistes encara flamants de tennis de la zona esportiva. Es tracta de la posada al punt d'una pista d'escalfament que s'utilitzarà durant la celebració del proper Campionat de Catalunya de Cavalls de Pura Raça Espanyola. Les brigades que tenen cura d'aquesta feina han envoltat de tanques l'àrea en qüestió, però no s'han limitat a rodejar l'estricte perímetre de la superfície que preparen, sinó que han barrat l'accés al parc des del mateix carrer dit passeig de la Devesa. És a dir, que com ocorre gairebé sempre que s'hi fa alguna cosa, l'accés dels ciutadans a la magna arbreda, el dret dels quals a fruir-la no sembla que importi gaire als poders fàctics, només és possible des d'alguns punts determinats, exigència que no s'adiu en absolut amb el seu caràcter d'espai públic.

L'any 1980, és a dir, tres dècades i escaig enrere, Narcís-Jordi Aragó va publicar La Devesa, paradís perdut, llibre que vaig tenir l'honor d'il·lustrar amb algunes fotografies, en què ja es denunciava l'abandó, el mal ús i altres sevícies de què era víctima el nostre estimat bosc de plàtans. L'amic Aragó assenyalava que el seu recobrament suposaria “alliberar-la de servituds i hipoteques i retornar-li la seva originària condició popular”. Clamava en el desert, en Narcís-Jordi? Evidentment, tot indica que sí!

Fa uns dies, vaig poder saludar algú que, en homenatge al Superintendent dels Boscos d'un antic conte alemany, jo anomeno Superintendent de la Devesa, i em va dir que s'havien recuperat els canals de reg, que feia tres anys que estaven inactius. Pobres plàtans, tres anys sense rebre ni una gota d'aigua, llevat de la de la pluja, eventual i escassa. Aquest senyor té cura del parc, encara que la seva tasca sigui més d'observador que de director, i temo que res no pot fer davant les facècies, diguem-ne oficials, que s'hi perpetren. Per cert, i ja que m'hi he referit, els canals de reg estan molt bé, però hi trobo a faltar passeres. Hi ha persones grans o amb problemes de mobilitat per a qui deu ser difícil creuar-los, i penso que un simple tauló de fusta els facilitaria la maniobra. És clar que, amb tantes barreres metàl·liques, de què servirien els taulons?