Del foc a les brases

Només al meu poble, Llagostera, he conegut tres grans projectes fantasmagòrics que havien de donar molta feina i aportar l'estabilitat laboral que hi havia hagut en l'època surera, avui una indústria extingida al municipi. Els anys setanta, va ser la pista de proves de Motor Ibérica, al Mas Gascons, que es va trobar amb una frontal oposició dels veïns de les urbanitzacions properes i del jovent del poble. Als vuitanta, va ser l'aeròdrom de Panedes i la seva corresponent urbanització. Aquí l'oposició va ser molt més testimonial, i encara recordo un vergonyós acte al Casino en què els que ens hi havíem manifestat en contra gairebé sortim apedregats, davant la sola coartada que aquella iniciativa donaria feina. Als noranta, va ser el projecte d'un macrogeriàtric als terrenys de can Boada. Tant a Motor Ibérica com a l'aeròdrom hi van fer moviments de terres, sense permisos, però tot plegat va quedar en no res. A can Boada ni es va començar, però, si no ho tinc mal entès, l'Incasòl té una reserva d'aquells terrenys, la qual cosa no deixa de ser inquietant. De tots els projectes fantasma presentats a Catalunya, sens dubte que el d'Eurovegas s'emporta la palma. Ja sé que l'obligació dels polítics és escoltar tothom i després prendre decisions, però només unes quantes pinzellades del grup de Sheldon Adelson fan venir vertigen i cridar ben fort: com més lluny millor! Quan semblava que la fanfàrria del joc s'allunyava de casa nostra, la mateixa Generalitat promou aquesta aparició del Barcelona World, apadrinada per La Caixa i amb un empresari que fa just quatre anys va haver de tocar el dos pel crac de la seva empresa Astroc, del sector del totxo. Diuen que el valencià Enrique Bañuelos ha refet fortuna al Brasil i ara és el promotor d'aquesta nova terra promesa que és el Barcelona World –quanta raó tenen els tarragonins d'emprenyar-se–, que promet vint mil llocs de treball i una inversió de cinc mil milions d'euros per fer sis parcs temàtics, curiosament dedicats al Brasil, els Estats Units, Europa, l'Índia, Rússia i la Xina, amb dotze mil places hoteleres, teatres, centres de convencions, centres comercials i, sobretot, casinos! Perquè aquesta és la màxima finalitat d'aquesta gran empastifada: un macrocentre d'oci perquè els rics del món hi vinguin a deixar la pasta, mentre nosaltres els servim els cafès, les tapes i els gintònics.