Línia independent

El partit que es va quedar sense saliva proclamant que Espanya es trencava és ara el principal responsable de la trencadissa. A una banda de l'esquerda, els governs que ja no tenen ni cinc per pagar els funcionaris, que tanquen els serveis nocturns d'urgències i fan pagar un euro per recepta. A l'altra, els que assumeixen l'IVA escolar perquè no repercuteixi en les famílies, que en temps de retallades encara inauguren geriàtrics i que permetran fumar a dins dels casinos. L'esquerda és tan grossa que fins i tot entre les files del Partit Popular han assumit que sí, que ara va de debò, que per primera vegada el partit que governa la Generalitat sospesa seriosament la via de la independència. I es veu que el seu nivell d'inquietud és tan alt que ja maquinen com pressionaran Brussel·les perquè no reconegui una Catalunya sobirana. S'equivoquen. La sensació de fartanera i de carreró sense sortida està tan estesa que fins i tot els més escèptics han fet números i han decidit què els convé més. També a Alemanya. Espanya com a estat ja no existeix, s'ha desinflat, i ara la bufera ve directament de Brussel·les. Són ells qui hem de convèncer que, desenganxats del pou sense fons que són les finances espanyoles, podríem pagar el nostre deute en un temps raonable i fins i tot afegir-hi una propina perquè a Madrid estiguessin contents. Els que un dia serem convocats a les urnes perquè votem la independència, però, trobem a faltar més concreció en relació amb el dia després. Què dirà la Constitució catalana sobre els nostres drets i deures? Posarà l'accent en l'estat del benestar que ara ens estan trinxant? Que bé poder reivindicar també això participant a la manifestació de demà.