Cal agafar el tren de l'Onze

Demà surten al carrer a la capital catalana, darrere una pancarta que reclama un estat nou dins d'Europa, centenars de milers de catalans que han pujat al tren d'un moviment popular disposat a acabar amb la ignomínia del decret de Nova Planta, encara que ja ni en tinguin memòria. Un decret que va instaurar, sota la força de les armes borbòniques, un procés d'anorreament sistemàtic, conscient, pertinaç i tossut de la nació catalana per convertir-la en una colònia més de l'imperi castellà. Així s'ha fet al llarg de tres segles, de vegades amb bones paraules, sovint a sang i foc. I, lògicament, tot el cost de tant d'esforç l'hem hagut de pagar a través dels impostos els colonitzats. Pel que fa al nostre encaix amb Espanya, podem pensar, de forma gradual: ja està tot bé, caldria millorar el finançament, s'ha de respectar l'ordinalitat després de ser solidaris, pacte fiscal, estat federal, estat federal asimètric, estat confederal, estat lliure associat, independència. De la mateixa manera que a l'estació del tren de Portbou pots triar quedar-te a terra o agafar bitllet per a Colera, Llançà, Figueres, Flaçà, Girona, Caldes, Maçanet, Granollers o Barcelona (i ja sé que me'n salto).

Totes les opcions em semblen prou respectables, fins i tot la dels que es queden a terra considerant que ja estem prou bé. Però és bo que el món conegui els sentiments i les aspiracions del poble català a començament del segle XXI, quan, enmig de la crisi econòmica, s'està configurant l'esperançadora Europa del futur, en què podem ser una petita peça fonamental per la indiscutible situació estratègica, pel dinamisme econòmic i cultural, per la demostrada capacitat de regeneració i assimilació i per la voluntat manifesta de participar directament en la construcció europea. Tothom ha d'entendre que el llast feixuc que ens carrega l'indiscutible dèficit fiscal imposat per l'administració espanyola invalida els esforços d'una regió europea per poder contribuir positivament al redreçament econòmic imprescindible en tots els àmbits. Que aquest drenatge de recursos i la seva evident mala gestió política persistent resulta nefasta tant per a Catalunya com per a Espanya, com per a Europa.

L'Europa democràtica, multilingüe i multicultural no pot permetre al seu si la continuïtat de la tricentenària política d'anorreament nacional i cultural establerta pel decret borbònic ni la continuada sagnia econòmica que patim els catalans. Des d'aquest punt de vista, amic lector, si no ets dels que es pensen quedar a terra perquè les coses ja estan bé com estan, has pujar al tren. Qualsevol dels dos trens: el simbòlic que m'he inventat a l'estació de Portbou o el de la manifestació de demà mateix. Tots dos tenen com a destinació Barcelona.