Canvi d'hàbits

Segurament que els dies previs a la manifestació han sentit: “Potser no aconseguirem la independència però hi haurà canvis.” Parlem dels canvis, doncs. La primera condició que s'ha de donar per fer un canvi és la voluntat de voler canviar. Voler és poder. No és una obvietat, és un certesa, no s'ha de perdre de vista. Amb aquests paràmetres al cap, diumenge vaig escoltar gairebé per casualitat el bloc de notes que l'Àlex Rovira sol dictar a l'Ofici de viure de Catalunya Ràdio. I a fe que malgrat que anava en cotxe, mentalment, en vaig prendre bona nota. I ho vaig fer perquè explicava molt bé la teoria del canvi d'hàbits. Això sí, partim de la idea que tots els canvis es fan per sortir-hi guanyant. En aquest sentit, Rovira diu que un canvi respon a la següent equació: un canvi és igual a una necessitat menys una resistència. Quan més gran sigui la resistència, més difícil serà el canvi. És a dir, quan més gran sigui la necessitat a la qual ens volem adaptar, més fàcil serà aconseguir el canvi. Per exemple, si hem de deixar de fumar, quina seria la necessitat? Deixar d'inhalar el fum del tabac. I quina seria la resistència? El plaer que ens dóna fer-ho. Si en aquesta balança guanya el plaer, no canviarem. Si guanya la necessitat, farem les passes necessàries per arribar a fer el canvi d'hàbits. I Rovira acaba reblant la idea: el canvi el reforça el sentit. Si el canvi té sentit, dóna una raó de ser a la nostra vida, perquè hi sortim guanyant, perquè tindrem més salut, perquè viurem millor, perquè serem més lliures i no esclaus d'un vici, perquè serem més competitius... el tirarem endavant, si no, no ens mourem. Segurament estarem d'acord amb el que planteja Rovira perquè qualsevol canvi el fem per necessitat o per sentit; si sumem els dos factors és més fàcil vèncer la resistència. Tampoc em podran negar que els canvis no es fan d'avui per demà, però amb el que es va viure ahir es va fer un pas no sé si definitiu però providencial, segur, per fer un canvi. Els canvis s'han de treballar de mica en mica, a poc a poc, però sense anar enrere. Si avui, que és l'endemà de la manifestació d'ahir, són dels que es pregunten “i ara, què?”, pensin en aquesta teoria i, si hi estan d'acord, apliquin-la i actuïn en conseqüència.