Coses de nens

Nens a qui donem l'oportunitat d'opinar perquè han participat amb els pares en la mani independentista; nens a qui escoltem excitats o trasbalsats per l'inici del curs escolar. Nens que avui s'han hagut de quedar a casa perquè hi ha centres que han començat el curs amb vaga… Nens que són una part fonamental de la nostra societat. De totes les societats.

Nens que, com molts adults, en moltes ocasions són víctimes d'un sistema que ha deixat de tenir la persona com a eix de la seva raó de ser. Nens exclosos perquè arrosseguen la pobresa familiar. Ja fa anys que les associacions que treballen amb els infants alerten del perill que la pobresa esdevingui crònica, que passi de generació en generació per la impossibilitat real o administrativa d'eradicar-la. I que ens alerten que si no es posa fi a la pobresa dins la família mai no recuperarem uns infants que hereten fins i tot aquest estigma.

Hi ha nens i nenes que hereten unes condicions familiars que ningú no és capaç de trencar. La crisi està aprimant l'estat del benestar, en un moment en què precisament aquest estat hauria de donar més resposta que mai als més exposats. Tenir Facebook professional molts cops té coses molt bones. Avui m'he trobat a la bústia del programa un article sobre la iniciativa de l'ONG AcualVallés de crear un rebost i bugaderia solidària, pensat per ajudar a famílies en risc d'exclusió, i que els ofereix un cop per setmana poder anar a la seu de l'organització a fer la bugada familiar i alhora fer-hi un àpat. Un espai on, també, si ho volen podran rebre orientació social i laboral.

I jo em felicito de les iniciatives privades, però cal insistir que si ens volem dignes amb la nostra gent, hem de poder fer tot el que estigui a les nostres mans per atenuar el patiment dels més desafavorits. I si ha de ser a costa d'algú, que sigui dels qui no passen estretors com les descrites, que en ja massa ocasions es tradueix en criatures que passen gana, sí, aquí, a casa nostra.