Sensacionalisme fatal

El ministre japonès de Serveis Financers, Tadahiro Matsushita, s'ha llevat la vida en saber que una revista sensacionalista revelaria que estava cometent adulteri. Home provecte, 73 anys, no va poder suportar la idea que la seva relació adúltera es faria pública i es va penjar. Abans de fer-ho, va escriure a la seva esposa, al primer ministre i a altres membres del gabinet; després va desaparèixer aclaparat per la culpa i la vergonya. Probablement, més per aquesta segona condició que per la primera.

És una notícia que presenta com a mínim dues cares. Una pertoca al suïcida i la seva incapacitat de relativitzar les qüestions. Quina importància té a ulls propis i estranys una relació extramatrimonial en un món farcit de crims, estafes, misèria, drogoaddiccions, terrorisme i altres lacres? Si el delicte més gran de qualsevol mandatari fos un afer amorós, el nostre planeta seria una bassa d'oli. Ni guerres, ni injustícies socials, ni explotació econòmica, ni tot un llarg etcètera de conductes nefastes pels seus resultats. És evident que Matsushita, malgrat la seva llarga experiència política, no va saber calibrar la seva falta amb la justa mesura. Qualsevol de les persones que maltracten animals, per fer esment d'una circumstància massa freqüent, és més detestable que aquelles que s'emboliquen en afers amorosos.

L'altra cara de l'assumpte incumbeix a la revista Shukan Shincho. Que potser els seus responsables poden sentir-se satisfets en comprovar els efectes que el sensacionalisme pot provocar? I els seus lectors? En aquests tipus de publicacions i llurs analogies audiovisuals, dissenyadors i consumidors es retroalimenten d'escàndols petits convenientment engrandits i empastifats. Perquè els escàndols veritablement importants són obviats, atès que res més lluny dels objectius dels editors que despertar raonadament les consciències. I si aquest suïcidi encara els ha fet vendre més exemplars, res a objectar.