Impressionant

El poble català s'ha expressat i de quina manera! Fent una mitjana de les xifres que donen els grups independentistes, la Guàrdia Urbana –la més preparada per quantificar–, la premsa estatal i el PP, surten prop de dos milions de participants. Els milers que han vingut d'arreu de Catalunya i s'han mogut pel recorregut, abans de que la massa catalanòfila quedés bloquejada vora tres hores a les calçades, voreres, parterres, accessos i balcons, que ni ells saben si han estat manifestants o bé espectadors, on s'han de posar? No és fàcil extreure una xifra creïble d'un esdeveniment multitudinari irrepetible i incontrolable. És ben igual: Catalunya ha dit rotundament que vol ser independent!

Bé, i ara què? És un fet que hi ha catalans que manifesten que volen ser espanyols i hem de ser curosos i respectar-los. Si aconseguim materialitzar totalment els nostres sentiments independentistes, no s'han de preocupar: podran viure i treballar en pau entre nosaltres sense cap mena de problema. Si un poble de l'Europa occidental està entrenat a assimilar injustícies, discriminacions de tota mena i burles dels seus costums i tradicions i a veure com amb les seves aportacions de riquesa a l'erari estatal es desenvolupen regions en què sovinteja la idea que treballar cansa i que mentre donin suport als partits que governen tenen la supervivència assegurada, aquest és el poble català. Pel que fa als immigrants, ningú els ha de menystenir. Han de comportar-se d'acord amb les normes laborals i socials acceptades mundialment, comprendre que les creences, els costums i les tradicions els poden mantenir ordenadament i entendre que si han de viure i morir en un món diferent del que els va veure nàixer és bo adaptar-se i conviure en pau amb la gent de la seva nova terra. Catalunya sempre dóna la mà.

Rebutjada, millor dit, desterrada la violència per obtenir la nostra llibertat, hom pretén les vies de la història, la llengua, les tradicions, les diferències que existeixen i les peculiaritats que ens defineixen. L'art, en totes les seves expressions, la iniciativa, la laboriositat, l'afany de sobresortir en l'esport, l'esperit de fer ressaltar el nom de Catalunya amb la recerca, la inventiva, la genialitat i la constància. Els drets humans assenyalen el camí de la vida en pau amb un mateix i amb la col·lectivitat i marquen les línies per aconseguir que les diferències entre races siguin sols els colors de la pell i no altres que fan la convivència impossible. Hom espera que la visió d'una Catalunya reivindicant un dret inqüestionable, tota ella –bé, gairebé tota–, ha de convèncer els més escèptics. L'eufòria de la Diada ha materialitzat un sentiment semblant al d'aquella noieta del conte de la lletera. Per si de cas, la lletera usada és d'alumini i tapa de seguretat! Dijous passat a Madrid el president Mas la va estrenar i sort en va tenir de la tapa!