Silencis

El jove Raimon venia d'un silenci de dictadura que va trencar amb les seves cançons. Quan va arribar a la maduresa va patir el silenci de l'ortodòxia parlamentària, que considerava els cantautors uns corcons fora del temps. El temps ha demostrat que el crit de rebel·lia –que l'autor sempre ha considerat d'amor– no es pot apagar mai, tot i que sempre n'hi ha que volen silenciar les veus amb altres entonacions. Una sospitosa circumstància es va donar quan l'Institut Cervantes va demanar a Raimon si podia incorporar algun tema en castellà a un possible recital a Moscou, dins de la gira que aviat farà per universitats europees. Raimon va dir que no en tenia en el seu repertori El concert no se celebrarà. El silenci va demostrar la seva cara més intolerant.