Un desastre vergonyant

La nit del 25 de setembre del 1962 és a la memòria de molts catalans a causa d'una impressionant riuada que va provocar centenars de morts, la majoria, a la comarca del Vallès Occidental. Una desgràcia, un accident? Sí, sens dubte. Però també un fet històric que destapa les vergonyes del que estava passant en aquesta comarca però també en molts altres indrets de Catalunya. Milers d'obrers del tèxtil que treballaven en les potents fàbriques del Vallès –comparades en moltes ocasions amb les de Manchester– es construïen les cases els caps de setmana –bé, a partir del dissabte a la tarda, ja que al matí era laborable– en zones que ara són les lleres de les rieres. La força de l'aigua va ser tal que es va endur ponts, cases, fàbriques i persones riu enllà. Van ser persones que havien estat empeses a emigrar per la gana i la propaganda franquista i que es van veure atrapades per l'absoluta manca de planificació urbanística dels governants de l'època. I a aquesta vergonya cal afegir-n'hi una altra: a hores d'ara no se sap ni el nombre de morts que van provocar les riuades. El govern de l'època no se'n va preocupar pas, i la xifra oficial de 352 morts i 236 desapareguts és un insult.