La trampa de l'ecologia?

La segona vegada que es va proposar limitar el creixement econòmic per raons de sostenibilitat va ser el 1972 pel Club de Roma. Thomas Malthus el 1798 ja havia anunciat que el creixement geomètric de la població i aritmètic de la producció d'aliments conduiria el món a la fam.

Les idees que va promoure aquesta iniciativa encara són presents en una gran part de l'opinió pública occidental. El model es basava en l'evolució futura de cinc paràmetres, la població, la producció d'aliments, els recursos naturals, la producció industrial i la pol·lució. Tots creixien, segons el model, de manera exponencial, i el resultat era que els límits del món portaven al col·lapse per l'esgotament dels recursos, la superpoblació o l'excés de pol·lució. La mortalitat decreix pels avenços de la medicina, la població augmenta i s'arriba a la manca d'aliments que fa augmentar la mortalitat amb el resultat de decreixement de la població. Si canvia la hipòtesi de producció d'aliments i aquests creixen amb més força pels avenços tecnològics i la major eficiència de la producció, el resultat és similar perquè el que limitaria llavors el creixement seria la pol·lució per la mort d'una part important de població per manca de salubritat... Encara que el creixement de la pol·lució es pogués controlar i la població creixés menys s'arribaria també al col·lapse perquè s'esgotarien els recursos naturals, petroli i minerals. La teoria va fer molts adeptes: el futur és incert però el pitjor encara ha d'arribar, en paraules dels diaris de l'època. S'arribaria sempre a la catàstrofe per un camí o un altre perquè les reserves són limitades i el consum i els residus produïts per la humanitat sempre creixen. El 2012 s'haurien exhaurit els metalls essencials per a la indústria, coure, plom, gas...

La predicció va resultar falsa. Les reserves de mercuri es pensava el 1970 que s'esgotarien el 1985 i en conseqüència el preu pujaria. Els avenços tècnics han substituït el mercuri dels termòmetres i les bateries per altres materials i el preu ha baixat un 90% perquè el consum s'ha reduït un 98%. El mateix es pot dir de la resta de materials estratègics per al desenvolupament industrial. Les prediccions basades simplement a inferir el futur a partir de l'experiència del passat van resultar falses, perquè entre els cinc paràmetres considerats no es va tenir en compte l'enginy humà i l'evolució tecnològica.

Dels cinc paràmetres estimats pel Club de Roma, dos, la producció industrial i la població varen ser estimats de manera lleugerament inexacta: la producció industrial, per excés, perquè el creixement dels serveis en substitució de la indústria ha superat la previsió, i la població, per defecte, perquè l'avenç de la medicina que ha reduït la mortalitat ha estat més ràpid del que es pensava. L'error en l'estimació de la producció d'aliments ha estat absoluta, perquè no es va preveure l'increment de producció que es podia aconseguir per la genètica, espècies més resistents a plagues i de més producció i els fertilitzants que permeten un creixement de les espècies més abundant i ràpid. El territori explotat agrícolament és ara de 1.500 milions d'hectàrees i el límit físic del món està en 2.700. No hi ha perill de malnutrició per raons tècniques, però l'economia lligada a la política és la causa que 1.000 milions de persones pateixin fam al segle XXI.

El paràmetre que permet mesurar més fàcilment la contaminació és l'aire, per l'efecte directe sobre la població que el respira. Un milió de persones moren cada any en el món desenvolupat de contaminació exterior i dos milions de contaminació interior en el tercer món per l'ús de combustibles contaminants per escalfar les cases i cuinar. La qüestió per combatre la contaminació és: on es posa el major esforç, en la contenció i el límit al creixement o en el desenvolupament selectiu i intel·ligent. Si la població infantil pateix de la contaminació dels fums produïts per la combustió d'excrements de vaca a l'Índia, que es fan servir per cuinar, la solució és buscar específicament combustibles menys contaminants, teoria del Club de Roma, o buscar simplement l'increment del nivell de vida d'aquesta població?

Defensa Bjorn Lomborg en un treball recent que és més eficaç posar els diners ara dedicats al reciclatge de paper, en la producció forestal. Que és més eficient educar la població i difondre les tècniques de contracepció entre les dones del tercer món que no pas limitar el nombre de fills per família, la Xina, o recórrer a l'esterilització, l'Índia. Si en els darrers trenta anys 1.000 milions de persones de la Xina i l'Índia han sortit de l'absoluta pobresa i la malnutrició no ha estat certament per les propostes del Club de Roma bàsicament formulades des del confort i la seguretat econòmica del primer món. Denunciar l'excés de creixement des d'Occident per l'efecte en el medi ambient quan hi ha persones que moren de fam té una dosi no menor de cinisme. La prohibició del DDT com a pesticida en el món desenvolupat, que té una certa lògica pel seu alt nivell de contaminació, ha portat a la seva prohibició extensiva en el tercer món i això ha estès la malària i ha produït milions de morts.

L'agricultura ecològica és un 15% menys eficient, i per tant més cara que la convencional amb pesticides i fertilitzants. Es pot considerar un luxe d'Occident, més de moda i imatge que amb efectes pràctics. Això porta Lomborg a afirmar que les idees del Club de Roma, limitant el creixement, han estat globalment negatives per a la humanitat, que ha posat el focus en un objectiu equivocat per excessivament simplista. Els cinc paràmetres, considerats tots excepte la contaminació, han pogut ser comparats amb les previsions després de quaranta anys, però els efectes d'aquesta són incerts perquè els impactes a llarg termini són desconeguts, encara que és cert que la progressió de morts directes per contaminació és decreixent. Les afirmacions rotundes són en ecologia arriscades. La ideologia es barreja amb els fets i els debats es compliquen entre el que un creu i un altre sap o creu saber, però no es pot negar que els postulats del Club de Roma van despertar la consciència ciutadana sobre els necessaris límits en la contaminació i en la destrucció del medi ambient. Va ser el sufragisme el que va portar el dret de vot a la dona i el marxisme el que va millorar les condicions de vida i treball del proletariat.