naps i cops
Tornar-se a agradar
Hi havia gent pertot arreu: bloquejada a l'entrada, dreta en tots els racons de la capella de Santa Àgata de Barcelona i asseguda al voltant de les persones que havien d'intervenir. La presentació de la reedició del Barcelona pam a pam, d'Alexandre Cirici, restaurat i actualitzat per Itziar González, exregidora de Ciutat Vella, va respirar barcelonisme per tots cantons. Feia temps que no es veia. Barcelona es va tornar a agradar. Espontàniament, es va convertir en un homenatge a Cirici, l'intel·lectual que va emmarcar les coses importants de Barcelona i les va relligar amb el país. I també a Itziar i al seu paper crític i constructiu que la va fer dimitir del govern socialista a l'Ajuntament. A primera fila, escoltant el discurs gruixut i clar de l'exregidora, el primer tinent d'alcalde, Joaquim Forn (CiU), i el líder d'ICV–EUiA, Ricard Gomà. De socialistes, a primer cop d'ull, ben pocs. Sols l'expresident i exalcalde Pasqual Maragall i la diputada i exalcaldessa de Mollet Montserrat Tura.
L'altre dia, en presentar la conferència que va fer l'actual líder del PSC a Barcelona, Jordi Martí, Josep Ramoneda es va preguntar com és que el PSC s'havia quedat al marge de la més gran manifestació que hi havia hagut mai al país. Durant els anys vuitanta i noranta, el barcelonisme era patrimoni exclusiu d'un PSC ara immers en profundes desconnexions.
Potser per l'aixopluc de la capella gòtica i pel caliu ambiental, el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, es va atrevir a suggerir que la web que donarà continuïtat al Barcelona pam a pam sigui un observatori de seguiment de l'estat del patrimoni a la ciutat. Va ser un acte en què la ciutadania –d'allò més diversa, els ho asseguro– va guanyar per golejada, com reivindicant el seu marc. Com si fos un avís que l'onada ciutadana s'esquitlla per totes bandes. Un avís als aparells entestats a reduir la realitat. I als aparells no només dels partits.
