Jesús, quin panorama!

Entre les manifestacions populars i les verbals del president Mas, els columnistes de la premsa madrilenya i els contertulians d'algunes cadenes concretes de televisió tenen garantida la justificació de la seva existència. Des de comentaris adversos a la independència de Catalunya, però basats en el raonament i l'anàlisi, fins a articles que falsegen malèvolament la història –“Si después de tres décadas cometiendo atrocidades el nacionalismo catalán conservaba alguna respetabilidad, no la perderá por la burricie de Mas”–, l'allau d'escrits i de discursets davant les càmeres estan, com diu una frase feta de caire militar, a l'ordre del dia. Tant, que el tema de la crisi econòmica sembla que hagi quedat en segon terme, encara que, com es lògic, també se'n parli. Qui sí que en parla, de la crisi espanyola, és el diari francès Le Monde. Ahir mateix titulava així un article: “Espanya s'encamina cap a un nou desviament pressupostari”. Més avall, explicava que un cop ultrapassat amb escreix l'objectiu fixat el 2011, en lloc del 6% promès, el dèficit espanyol és ja del 8,9%. I acabava amb una inquietant afirmació: “No s'ha d'oblidar l'altre perill que amenaça el dèficit espanyol: les 17 regions autònomes, culpables el 2011 dels dos terços del desviament pressupostari.”

Sí, inquietant perquè no ho diu cap eixelebrat amb ganes de tornar a l'una, grande y libre, sinó un rotatiu seriós que no publica fantasies ni contes de fades per mirar de vendre més. De manera que ara mateix ens trobem immersos en una situació molt i molt complicada, en què hi ha barreges altament explosives a les quals no falten voluntaris amb ganes de fer-les esclatar. Del mateix autor del text que he transcrit al principi, heus ací aquesta altra mostra de com està el pati: “Si el rey, en vez de anunciar por televisión órdenes civiles y militares en defensa del orden constitucional, dice que «hablando se entiende la gente» y envia a Spottorno ante Mas (...) ¿qué movilización esperar del mortal enemigo de plantígrados y proboscídeos?” Això es va publicar un dia abans d'aparèixer la carta de Joan Carles I a la nova web de la Casa Reial demanant que no es dividissin forces, s'atiessin dissensions, es perseguissin quimeres ni es burxessin ferides. A veure, criticar el rei per haver dit que parlant s'entén la gent en lloc d'enviar-nos els tancs, no és atiar calius tanmateix perillosos?