Més que un atles
Fa pocs dies, al Cercle d'Economia de Barcelona es va presentar l'Atles de la industrialització de Catalunya, en un acte presidit pel president de la Generalitat, que, com a home d'estat i economista, es devia adonar de la importància de l'obra. Els directors de l'obra són Jordi Nadal, Josep Maria Benaul i Carles Sudrià, amb els quals ha col·laborat el bo i el millor del nostre món acadèmic en el sector de la història econòmica, que té un alt nivell.
L'Atles és més que un atles. Als 350 mapes i els centenars de gràfics que ens expliquen l'evolució de l'economia catalana en els darrers 250 anys, hi hem d'afegir uns textos precisos i concisos. La base n'és la indústria, però aquesta és una bona excusa per parlar gràficament de població, de formació professional, de ports i aeroports, de comunicacions, de comerç exterior. Només l'agricultura en queda al marge, i encara només parcialment. Si no fos per això, podríem llençar tots els llibres d'economia catalana i substituir-los per aquesta obra magna. És una manera de dir. Hi trobem des de la distribució de la indústria tèxtil llanera (localitats i telers) a la segona part del segle XVIII fins als llocs de treball eliminats pel tancament de fàbriques entre el 2006 i el 2009, amb el nom de les empreses. Territorialment, hi ha des del mapa del polígon químic de Tarragona, amb la relació de les empreses més importants que hi treballen, fins a mapes de l'Europa llatina en els quals figura el grau d'exportació de les regions econòmiques que la formen. Són 500 pàgines ben aprofitades. Els índexs són molt útils, ja que n'hi ha per matèries (motocicletes, paper, farmàcia); per comarques i poblacions (Berguedà, Igualada o Mataró, però també Alpicat, Callús o Ogassa), i per empreses d'un cert gruix (vives o mortes). L'Atles serveix per recordar-nos que tots els països desenvolupats del món han passat per una forta etapa d'industrialització i que la indústria –la transformació de les matèries primeres– és encara decisiva.
A Catalunya, les empreses industrials han externalitzat moltes de les seves activitats complementàries (transport, màrqueting, informàtica, comunicacions) però encara continuen sent fonamentals. El sentit emprenedor dels catalans està estretament unit a la fàbrica, al taller, a la transformació d'un producte primari que surt apte per al consum, sigui alimentari, sigui com a electrodomèstic, moble, llibre, element de construcció, etc.
La història ens permet mirar cap al futur. L'economia i la riquesa d'un país no es fan en quatre dies, sinó que són el resultat de molts anys de feina. Sobretot si, com Catalunya, no té recursos naturals i només es pot refiar del nivell de coneixements i el treball de la seva gent.
L'Atles de la industrialització de Catalunya és tot un símbol de l'esforç realitzat en 250 anys, força positiu, tot i el fre de mà posat per un Estat espanyol centralista.
