El mosquit que en dieu tigre

Ja sé que fa de mal creure, però sóc un mosquit. Els mosquits no solem escriure notes als diaris, però penso que un dia és un dia i que calia expressar als veïns de la ciutat que ens han acollit tan amablement –en general– el nostre agraïment. En tot cas, el meu. Se'ns ha tractat més bé del que podíem esperar. A Girona i rodalia, de mosquits n'hi ha hagut sempre, com hauríeu de saber. Rantells, rinxoles i altres espècies germanes que heu anat alimentant amb la vostra sang al llarg del segles. Si fins i tot diuen que, en temps remots, tota la plana dels quatre rius era un aiguamoll ben hostil als mamífers per culpa nostra! Potser només són males llengües.

Quan vam arribar nosaltres, ara fa un parell d'anys –diuen els més vells que va ser el juliol de fa dos anys–, la gent estava una mica sorpresa a causa de les diferències que ens distingien. Estàveu avesats al que cantava Pere Quart: “Si a les fosques / ja no piquen les mosques, / hi ha els mosquits, /que treballen de nits.” Que nosaltres, per evitar la competència entre germans, ens dediquéssim a treballar també de dia us desconcertava. Imagino que ja ho heu assumit. Heu d'entendre que resulta més natural el nostre sistema: si la majoria dels nostres clients es belluguen de dia, és un xic absurd portar-los la contrària.

He sabut que ens dieu mosquit tigre per una decoració pectoral que ens ha donat la natura –encara no he entès per què, però deu tenir una explicació fàcil– i aquest nom espanta. Heu fet campanyes per impedir que ens escampem, amagant-nos els bassals on podem dipositar les nostres larves. Ja veieu que no us en sortiu. Amb aquesta mania tan vostra de tenir jardinets i arbres a tot arreu, sempre trobem un raconet per fer niu. L'any passat ja havíem colonitzat tot l'entorn de la ciutat. Tinc amics a Sant Gregori, a Quart, a les Pedreres, a Montilivi... De manera que tantes precaucions no hauran servit de res. Ens teniu aquí i ja està. Som tan gironins com el vells rantells de les vostres nits. Pel que he pogut saber, les autoritats, gràcies a Déu, han fet ben poca cosa contra nosaltres. Si votéssim –de moment, els mosquits no votem– reelegiríem els mateixos governants de la ciutat. No s'ha fet cap campanya, que jo sàpiga, ferma i contundent contra nosaltres, i això és d'agrair.

Fa uns dies un amic em deia que ja estava treballant a les terrasses dels bars de la plaça del Vi. Davant mateix de l'ajuntament! Li ho vaig recriminar. Està bé fer-se la vida on es pot, però no és bo provocar d'aquesta manera. Que no s'adonen que estan molestant precisament els responsables de la política municipal? Si continuen així, no seria estrany que la situació canviés i l'any que ve se'ns girés la sort a tots plegats. D'aquest fil de prudència en penja potser la nostra vida.