Afrancesats

Dijous i divendres hi haurà desplegats per les carreteres 440 mossos d'esquadra i incomptables policies municipals, amb el suport de dos helicòpters. Serà com una nit de Sant Joan doble i al revés, perquè no es tractarà de fer controls per enxampar els que condueixen sota els efectes de l'alcohol o altres drogues, sinó de deixar pas franc a un grup de ciclistes en el qual –segons les estadístiques de fa molts estius– una part gens menyspreable circularà havent pres substàncies prohibides. I durant dos dies bona part dels cossos i forces de seguretat catalanes no es dedicaran als capítols d'ingressos dels pressupostos públics proposant multes, sinó que hauran de treballar per als de despeses: només en pagaments directes a l'organització del Tour, l'Ajuntament de Barcelona hi ha posat 500.000 euros, l'Ajuntament de Girona, 100.000, i la Diputació de Girona, 100.000 més; i el Servei Català de Trànsit ha gastat 120.000 euros només en els senyals provisionals que posaran per informar els habituals de la carretera que han d'anar a fer la volta a la cinquena forca. Les autoritats diuen que tota aquesta despesa i els trastorns que es provocaran a la ciutadania paguen la pena perquè 500 milions de turistes potencials veuran la cursa per televisió. No se sap quants en vindran, el que sí és cert és que el Tour el viuré a casa, perquè no puc anar a treballar amb la carretera tallada, i si arribés a Girona fent una gran marrada, no trobaria aparcament, perquè els escassos que hi ha de franc els han eliminat perquè estant reservats per a aquesta patuleia. Sóc dels que creuen que si el timbaler del Bruc s'hagués tocat els collons viuríem més bé perquè ara seríem francesos, però aquesta setmana m'alegro que hagués tocat el timbal: si fóssim gavatxos, patiríem el Tour molt més sovint.