La crònica
Valls i el mètode Sarkozy
“Em comprometo a accelerar l'expulsió dels extremistes del territori nacional.” Aquestes paraules les signava durant la darrera campanya electoral francesa el candidat a la reelecció Nicolas Sarkozy. Els cadàvers deixats per Mohamed Merah a Tolosa seguien calents i l'aleshores president pretenia endurir el missatge contra la violència emparada en pretextos religiosos. El seu contrincant, l'actual president François Hollande, li retreia aquell mateix dia que volgués seduir els votants per “la por pel diferent”. Ahir al matí, a Estrasburg, va ser el seu ministre de l'Interior, el català Manuel Valls, qui va utilitzar les mateixes fórmules que Sarkozy en relació amb la comunitat musulmana: “Els predicadors de l'odi, els partidaris de l'obscurantisme, els integristes que [...] reneguen dels drets de les dones no tenen lloc a la República”, va dir Valls en un escenari més que compromès com era la inauguració de la gran mesquita d'Estrasburg. “No em tremolarà el pols a l'hora d'expulsar els que reivindiquen l'islam i representen una amenaça per a l'ordre públic”, hi va afegir per si algú no l'havia entès.
Tenia a la fila zero el conjunt d'autoritats musulmanes de França i venia d'una setmana en què la revista Charlie Hebdo havia publicat noves caricatures de Mahoma que havien encès les ires de la comunitat musulmana. L'aposta era més que arriscada en uns temps en què França ha reobert el debat sobre l'encaix d'aquesta minoria religiosa –de sis milions de membres– en el si de la República. Des de tots els estaments s'havien encès torxes per reivindicar una cosa i la contrària. A l'esquerra s'imposava la tebiesa moral, especialment al govern, que defensava la llibertat d'expressió de Charlie Hebdo alhora que li marcava una falta pels dibuixos blasfems. I des de la dreta, el candidat a rellevar Sarkozy a la UMP, Jean François Copé, va deixar escrit: “Un racisme antiblanc pren cos als nostres barris, on alguns individus [...] menyspreen els francesos amb el pretext de no compartir la mateixa religió que ells.”
Arran d'aquest context, Manuel Valls va fer ahir un pas endavant que recull fil per randa les posicions de Sarkozy en relació amb el culte musulmà: afrancesar l'islam. “El meu horitzó és clar: vull capellans francesos i vull imams francesos”, va dir el ministre, abans de demanar a les autoritats musulmanes que “assumeixin responsabilitats i s'organitzin” per evitar que prosperi el radicalisme dins una comunitat cada cop més dividida entre la branca algeriana, defensada per la gran mesquita de París, i la branca radical de la Unió d'Organitzacions Islàmiques de França, molt vinculada als Germans Musulmans.
En definitiva, ahir a Estrasburg es tractava de marcar el to del nou govern en una qüestió tradicionalment delicada per a l'esquerra francesa. Després de prohibir, la setmana passada, la manifestació de protesta contra els dibuixos blasfems, un fet molt singular a França, on només es veten convocatòries de l'extrema dreta més radical, les paraules de Valls i la fermesa expressada pel ministre en defensa del laïcisme constitucional suposa una aposta al doble o res. L'excepció religiosa, esgrimida en els darrers dies per menysprear la llibertat d'expressió, no tindrà validesa davant els postulats republicans. Una aplicació del mètode Sarkozy feta per un Manuel Valls que s'està guanyant fama de deixeble del petit Nicolas.