De l'11-S al 25-N

De l'Onze de Setembre s'ha passat a les eleccions anticipades. El “clam” dels darrers mesos ( dels darrers anys) va donar pas a la històrica “gernació” de la Diada, i això ha obert el camí vers la primer estació important: les eleccions del 25-N. No hi ha dubte que a tots aquells que ens dediquem a escriure, interpretar i analitzar la realitat política, econòmica o social, se'ns ha girat una feinada terrible. Entrem en un procés sobiranista –autodeterminista– molt interessant, però molt dur i, alhora, força incert; tot i que era del tot previsible i és absolutament imparable. L'anunci al Parlament, de part del president Mas, d'eleccions anticipades pel 25 de novembre, remarca, posa de manifest el caràcter excepcional dels temps que estem vivint. Ara cal, caldrà actuar amb normalitat i responsabilitat, però també amb fermesa. Tenim un president i un partit majoritari, CiU, que gràcies a la mobilització popular i a la incansable feina política, des de fa una pila d'anys, d'altres partits menors i associacions de la societat civil, ha girat la truita i ha passat d'un regionalisme espanyolitzant a un cert sobiranisme. De tota manera, de cara al 25 de novembre hauríem de deixar totes les qüestions molt clares, caldria consolidar tot aquest torrent de reclamació cívica fent una mica de memòria: sempre va bé refrescar la memòria, ja que en aquests moments històrics és de justícia saber qui van ser els veritables pioners de la situació que tenim en aquests moments. Caldria recordar qui són els veritables inspiradors/responsables, a voltes molt satanitzats, d'haver fet avançar, d'una manera tan important, la consciència nacional del nostre estimat poble català; d'haver contribuït, d'una forma molt matussera, a moure uns escenaris granítics rabiosament anticatalans, que semblaven fets per durar centenars d'anys. Ara ha arribat l'hora de posar fi definitivament al neguit generacional que ha representat, per exemple, el dolor de llengua: la minorització perpètua i el maltractament constant de la nostra llengua pròpia. Doncs bé, el camí cap a la primera estació, les eleccions anticipades del 25-N, l'hem de fer ben planificat, amb audàcia i generositat; amb maduresa política, però també amb justícia social. Amb molta cohesió social i amb intel·ligència política, sabent evitar les frustracions i les provocacions de tota mena de l'integrisme constitucional espanyol.