La lliçó del Sis d'Octubre

El PSC ha optat per desenterrar el federalisme i ara demana de reformar la Constitució. Pot semblar una bestiesa però no ho és exactament i, encara que faci riure, si jo fos el president Mas no m'ho prendria a broma. Els socialistes han decidit cedir la iniciativa a CiU i aguantar. Saben que, mentre tot sigui retòrica, el federalisme i la reforma constitucional tindran el suport del PSOE i dels diaris espanyols. La tàctica és treure rendiment dels dubtes i de la prudència de Mas. Navarro i els seus estan convençuts que CiU no té prou cohesió per aguantar una pugna llarga amb l'Estat ni tampoc prou coratge per tirar pel dret. Fins i tot és possible que no es creguin l'independentisme convergent. El fet que els socialistes hagin respost a la proposta d'autodeterminació de Mas augmentant el to de la farsa sense cap escrúpol, no s'ha de deslligar del fet que l'any que ve toca reformar la LOFCA. Aquesta reforma és una de les esperances del pont aeri i de les grans famílies catalanes. Entre la gent que mana a Catalunya n'hi ha uns quants que esperen l'ocasió de treure's Mas de sobre, i el PSC, partit d'esquerres, tornarà a trobar el seu rol habitual fent-los la feina bruta –si bé més mal pagada–. A Catalunya, es manifesta més agudament que enlloc la tensió que hi ha al món entre democràcia i dirigisme autoritari. El malson dels pares fundadors dels Estats Units, aquell en el qual la democràcia es girava contra el poble, es fa sentir aquí amb més força que enlloc, però també amb més força que enlloc la gent reacciona i s'organitza per defensar-se. De moment, Mas té la iniciativa i tot depèn de la seva determinació. Però, amb la seva tàctica, el PSC ensenya quina serà la resposta de l'Estat. Primer, donar peixet. I després, mirar d'engegar una reforma Constitucional que aprofiti la força del 15-M i de l'independentisme per fundar una Nova Espanya amb una nova èpica, on tot canviï perquè tot segueixi igual. Val a dir que així és com hem arribat sempre a les guerres i als cops d'estat. La lliçó del Sis d'Octubre és que la indecisió s'acaba convertint en una trampa. Perquè allò que has dit ho has de fer igual, però malament i desgastat.