Opinió

A CREMALLENGües. JOAN-LLUÍS LLUÍS

D'una llengua indesxifrada, però lúdica

Es pot percebre l'emoció que traspuen paraules escrites en una llengua que no entenem? Aquest inici de melangiosa declaració d'amor, per exemple, ens pot commoure? Diu: «Irriké ortí garrokán dadulá basch / buyshtiner bagarrok turrabáy...» I aquests versos bèl·lics, escrits en la mateixa llengua i compostos per celebrar una victòria militar, palesen la seva arrogant marcialitat fins i tot per qui no entén res a aquesta llengua?: «Yunstir shalirg basirrtirr sabarridáy / birinarr gurrsh boishtingishdid...» Aquests experiments, que podríem anomenar emocionals, són purament subjectius i no donen cap pista sobre cap element objectiu de cap llengua i, de fet, aquest doble exercici que acabo de proposar és una enganyifa. Ni el primer text no parla d'amor, ni el segon no evoca cap batalla. O, si més no, ningú no pot sap dir de què parlen, ja que es tracta de dos fragments encara indesxifrats d'ibèric. Així doncs, si heu sentit alguna tendra emoció llegint el primer fragment i si heu percebut un to guerrer en el segon, heu de felicitar-vos per la vostra sensible imaginació. No he fet res més, aquí, que intentar aplicar de manera una mica barroera al text escrit el famós efecte dit de Kuleixov i propi al cinema. El cineasta rus Lev Kuleixov va demostrar als anys vint que una mateixa imatge filmada pren una significació diferent als ulls de l'espectador en funció de la imatge que la precedeix immediatament: un plat de sopa, un cadàver o una dona lasciva suggereixen que la cara d'un home expressa sentiments diferents, malgrat que, en els tres casos, es faci servir la mateixa imatge del mateix home.

M'ha semblat idoni utilitzar l'ibèric per intentar repetir breument aquest experiment, ja que es tracta d'una llengua que els especialistes saben transcriure en alfabet llatí però que no saben interpretar. La imaginació, doncs, pot aferrar-s'hi per inventar moltes variacions. Aquest fragment ibèric, descobert el 1921 al poblat de la Serreta, prop d'Alcoi, ha donat peu a molts intents d'interpretacions més o menys serioses. Avui, els especialistes semblen coincidir en dues coses: aquest text podria tenir un caire comercial i, fora d'això, no se'n pot dir res més que sigui científicament demostrable. No han faltat, al curs dels anys, intents de desxifratge, sovint realitzats per aficionats que han pretès llegir l'ibèric a través del basc. Aquesta pista, anomenada bascoiberisme, sembla existir des del segle XVI però ni els especialistes de l'ibèric ni els especialistes del basc no han aconseguit mai evidenciar un lligam clar entre les dues llengües. Aquí també, la imaginació i la capacitat d'autoconvenciment han pogut jugar a ple, fins i tot amb dosis prou notables de mètode científic. Cal dir que la premissa d'aquesta hipòtesi és en si prou fantasiosa: els bascos serien els descendents dels ibers, ells mateixos fills de Tubal, el nét de Noè.

Així doncs, les llengües, sobretot mortes, poden servir més enllà del món científic a poblar el nostre imaginari. Per això no és estrany que aquest text ibèric, a l'encop misteriós i nostrat, hagi encès les ànsies interpretatives de tants erudits. Fins arribar, també, a un ús totalment desacomplexat i, diria, postmodern: al seu disc Montgòlia, el grup valencià Ovidi Twins ha musicat aquest text, interpretant-lo com interpretaria un poema de Vicent Andrés Estellés, cantant amb convicció un text de sentit desconegut. I, en el text d'acompanyament, imaginen que l'estiu del 2010 va tenir lloc a la Bastida de les Alcusses de Moixent el primer Concurs Internacional de Cançó Ibera d'Autor. I és així com una llengua morta i, sobretot, indesxifrada, encara pot alimentar-nos d'una essència mai del tot esvaïda.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.