Opinió

A CREMALLENGÜES. JOAN-LLUÍS LLUÍS

Jo també vull ser un «sex columnist» jueu

Pot semblar no gaire sorprenent que l'ofici de sex columnist hagi estat creat als Estats Units. Ara bé, deu ser més curiós el fet que el primer periodista a haver tingut una columna regular de consells sexuals ho hagi fet en un diari redactat íntegrament en jiddisch. La invenció, de fet, va ser imposada pels lectors. Tot va començar a Nova York, el 1897, amb el naixement d'un diari, Forvets –Endavant–, més conegut amb el nom de The Jewish Daily Forward. El seu primer director era un militant socialista originari de Lituània, Abraham Cahan. En aquella època, la immigració europea havia convertit el jiddisch en una llengua potent als Estats Units, al punt que aquest diari va ser el de més tirada en una llengua que no fos l'anglès, ja que va arribar al nombre remarcable de 275.000 exemplars venuts cada dia, als anys trenta. Era un diari influent, que intentava fer arrelar als Estats Units alguns dels conceptes del socialisme, amb relativament poc èxit, com se sap.

Aquest diari servia també de lligam social als jueus de llengua jiddisch, la qual llengua es parlava en aquells anys de manera massiva a les comunitats jueves d'Europa central i oriental. Molts d'aquests nouvinguts se sentien perduts al mig de la societat americana i van començar a escriure al diari per demanar precisions sobre elements socials o culturals que no entenien i, en definitiva, per demanar consells de tota mena. I Abraham Cahan, com a bon socialista utopista que intentava no tenir cap tabú malgrat una educació personal burgesa, va començar a respondre a les cartes en una columna inaugurada el 1906, que va anomenar A Bintel Brief, és a dir, si fa no fa, Un pilot de lletres. Abraham Cahan va esdevenir sense voler-ho especialista en temes matrimonials i sentimentals, donant consells a dones abandonades per marits que tan bon punt desembarcats se n'anaven sols a provar sort, o a joves fadrins que no sabien com seduir noies d'altres orígens, fins arribar progressivament a incloure en els temes tractats qüestions obertament sexuals.

I així, doncs, tots els columnistes especialitzats en el sexe són els hereus d'aquest jueu lituà nét de rabí i fill de professor d'hebreu. La crònica A Bintel Brief existeix encara avui al Jewish Daily Forward, però aquest diari ha esdevingut setmanari i la versió jiddisch, de tiratge bastant migrat, ha de competir amb una versió anglesa. Aquesta crònica continua a respondre als seus lectors, els quals avui opinen més que no pregunten, sobretot a propòsit de la política exterior dels Estats Units i les relacions amb Israel. El descens de vendes bastant vertiginós d'aquest diari deu tenir a veure amb el fracàs de la idea socialista als Estats Units, particularment a partir de la Guerra Freda, però mostra també el cruent declivi de la llengua jiddisch a l'Amèrica del Nord. Els néts i besnéts dels immigrants jueus pràcticament ja no parlen jiddisch i, si s'interessen pel judaisme i Israel, més aviat aprenen l'hebreu. Llengua liquidada a l'Europa central pels nazis, llengua encara parlada però també en declivi a l'Europa oriental, el jiddisch perviu en comunitats escampades arreu del món. Això sí, continuen escrivint, perquè, és clar, els problemes mai no s'acaben d'acabar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.