Opinió

LA GALERIA

El Monsalvatje amagat

L'any del centenari del compositor Xavier Montsalvatge ens ha dut les activitats commemoratives pertinents, però ens arriba ara, com seguint l'estela de l'efemèride, la semblança biogràfica del seu pare, Xavier Monsalvatje Iglésias, que ens lliura Josep Pujol (Curbet Edicions, Biblioteca Fundació Valvi). És evident que la figura de Xavier Monsalvatje pare no té la dimensió que va tenir Xavier Montsalvatge fill –un artista d'indiscutible projecció internacional i interpretat per figures com Alicia de Larrocha, Victòria dels Àngels o Montserrat Caballé (en el benentès que prestigi i diners no van sempre aparellats)–, però el paper fonamental que va jugar en la política i la cultura gironines bé mereix l'atenció que li ha dedicat Pujol en els darrers quatre anys i que ha culminat en un llibre híbrid, una biografia que incorpora una àmplia antologia de textos formada per proses miscel·lànies, narracions i articles... Parlem d'un banquer i, en època de desprestigi de la banca, haurem de córrer a afegir-hi altres mèrits: mecenes, pintor, melòman, protector de l'escultor Fidel Aguilar, fundador de la societat Athenea, membre del cercle d'amistats de Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola i Rafael Masó... Només apuntar aquests noms s'intueix una vitalitat que tardaria dècades a recuperar-se després de la desfeta de la Guerra que ell, traspassat prematurament el 1921, ja no va veure. Monsalvatje és, en definitiva, si no un protagonista, almenys un tramoista necessari de l'expansió cultural que van significar el modernisme i el noucentisme a Catalunya en general i a Girona en particular. És remarcable la importància del personatge, l'empremta que deixa malgrat la brevetat de la seva vida, i també la importància de tota la seva nissaga. Pujol demana en el llibre que “l'entusiasme del biògraf envers el biografiat” tingui “certa dispensa”. L'entusiasme de l'autor és una condició que el lector perspicaç capta sovint en aquesta col·lecció que ja ens ha acostat a Vinyoli, Ruyra, Rahola o Aurora Bertrana, i no només té dispensa, sinó que és oportú i s'encomana. La prosa a què ens ha acostumat Pujol en els llibres i articles també s'agraeix: no només ajuda sinó que convida. També s'agraeix l'estructura de l'obra, que permet la incorporació de l'antologia de textos del biografiat magníficament contextualitzada. El títol: Perfils de Xavier Monsalvatje (1881-1921). El consell: deixi de llegir textos innecessaris i passi per la seva llibreria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.