Camuflatge

Passar desapercebut, dissimular una cosa cobrint-la o transmutant-ne l'aspecte. Aquestes definicions del diccionari de l'IEC encaixen amb l'estratègia utilitzada pel president Mas de convocar eleccions pel 25-N. És evident que hi ha hagut un fracàs en l'acció de govern entesa aquesta com el compliment dels compromisos electorals i l'aplicació de polítiques que haurien de possibilitar una vida millor als ciutadans de Catalunya. “President Mas, estem amb tu”, llegeixo en una pancarta (il·legal, per cert) penjada a la ciutat de Girona. És un suport als 80.000 malalts que hi ha en llista d'espera pendents d'una intervenció quirúrgica? O “estem amb tu” perquè ha incrementat les taxes universitàries i el fracàs escolar ha arribat al 21,5%? O tal vegada se l'ha de felicitar perquè no només no ha reduït l'atur com va prometre sinó que aquest s'ha incrementat? Ningú no se n'adona, que hi ha molta gent no té feina i la seva preocupació real és poder arribar a final de mes? Fa uns dies, The New York Times publicava a portada una fotografia on es veia una persona buscant menjar en un contenidor, i la imatge no era pas d'un barri de Port-au-Prince sinó d'un carrer de Girona! Davant d'aquest panorama desolador, què fa el govern dels millors? Una fugida endavant que m'ha fet pensar en la pel·lícula La cortina de fum, de Barry Levinson, però també en la novel·la de John le Carré El sastre de Panamà. En ambdós casos, els protagonistes pretenen tapar les seves misèries mitjançant les armes de la desinformació. Així doncs, vist i comprovat el fracàs en l'acció de govern, s'opta per transmutar hàbilment l'aspecte, embolcallar l'estelada i fer un gir copernicà amb l'esperança que la transcendència i la importància del referèndum i els temes que es posen davant del ciutadà facin canviar la percepció de les coses i arraconin en un pietós oblit els incompliments flagrants de les promeses electorals. Així, les retallades, les reduccions pressupostàries i el mal govern deixaran d'estar presents en la controvèrsia electoral enlluernats per l'esplendor d'un futur excels que és a la cantonada si els votants segueixen confiant en els mateixos que ens han portat fins aquí. La inoperància és objecte doncs d'un camuflatge, però caldrà veure si podrà tapar també les vergonyes dels escàndols com ara la implicació de CDC en els desviaments de fons del Palau de la Música o els intents de manipulació en les concessions de les ITV. Ens volen vendre un futur brillant però la cosa està molt negra.