Els límits

Gideon Spiro, fundador del comitè alemany de suport a Mordechai Vanunu, el dissident israelià que va estar 18 anys empresonat per haver revelat amb dades que Israel és una potència nuclear, calcula que a Alemanya, d'aquí a 20 anys, no tindrà cap efectivitat denunciar algú perquè té un passat nazi. “Per raons generacionals”, hi afegeix Gideon, obviant, però que, si d'aquí a 20 anys quedés viu encara algú amb possibilitats de ser denunciat per haver servit en les joventuts de les SS, tal com va fer Günter Grass als 16 anys, la gent quedaria meravellada no a causa del seu passat, sinó perquè el denunciat hauria allargat l'esperança de vida humana uns quants decennis. No sé si a Gideon Spiro li sabria greu que el rècord Guinnes d'aquesta especialitat hagués anat a parar justament a mans d'un antic nazi. I no sé tampoc si el sorprendria saber que hauria batut aquest rècord tot i l'arsenal nuclear que té i que presumptament continuarà tenint Israel perquè, com ja sabem, al club dels països amb arsenal nuclear no hi plega mai ningú i no paren d'incorporar-s'hi tots els estats que poden. Podria ser. Però, si he escrit tots els estats que poden és també perquè haurem de descomptar-hi aquells que són poc fiables; estats a qui els amos del món priven de formar part d'aquest club amb prestigi, encara que cada cop menys selecte. A mi, què volen que els digui?, això de sentir que al món hi ha estats amb armament nuclear que són fiables, mentre que n'hi ha d'altres que de fiables res de res, em sembla tan infantil com el costum d'alguns de dividir la gent o els estats entre criminals i víctimes. Ben entès. Per a aquesta gent, entre els quals em sembla que hi ha Günter Grass, no hi ha matisos: les víctimes són innocents fins a l'infinit. Els criminals, en canvi, són culpables de tot perquè no hi ha dia que no ens trepitgin. I, entre aquests últims, hi ha sempre els mateixos: els israelians, els americans i, sovint, els capitalistes de qualsevol classe. Gent a qui acusen d'anar a la seva i de desconèixer els seus límits. Com la cúpula de PP quan parla de Catalunya.