Duran = Judes
La teologia ensenya que la interpretació és molt més rica que no pas una pretesa literalitat de les vinyetes bíbliques. El gir de la política catalana ha deixat un apassionant terreny abonat a la interpretació. Vells ortodoxos com Artur Mas i Jordi Pujol abracen antigues heterodòxies que ells mateixos havien blasmat. Vells heretges (com ERC, per exemple) encara manifesten una certa lentitud de reflexos per adaptar-se a aquest moment tan desconcertant en què l'heterodòxia cristal·litza en ortodòxia. El PSC segueix immers en la seva boira metafísica: invocant un federalisme tan precís com la discussió referent al sexe dels àngels. També estan apareixent taumaturgs previsibles, que es refugien en un pretès elogi de la complexitat que no és cap altra cosa que una petició de barra lliure per a la impunitat argumental. Aquests taumaturgs tenen les penques de declarar, ara, justament ara, que hem de ser internacionalistes, ciutadans del món, anarquistes universals... I ens obsequien amb florilegis com “la meva filla és la meva pàtria”. O assagen metàfores d'aparença bonhomiosa, però en realitat carregades de dinamita: “Em plantejo anar-me'n a viure a un país en què tant els unionistes com els independentistes puguin conviure amicalment”. És curiós que aquest lament jeremíac no l'haguessin fet abans, en èpoques de fervorós monoteisme unionista. En aquest context només els inquisidors de sempre semblen sentir-se còmodes en el seu paper.
Però la figura cridada a resumir la complexitat d'aquesta època podria molt ben ser, contra tot pronòstic, Josep Antoni Duran i Lleida. Des del catalanisme s'ha acusat massa fàcilment Duran de ser un judes. I s'ha fet sense ni tan sols aturar-se a considerar que hi ha textos gnòstics antiquíssims que redimeixen la figura de Judes Iscariot, permetent la interpretació que Judes va ser l'apòstol més determinant i d'una capacitat de sacrifici més alta: suportar l'estigma etern de la traïció a canvi de possibilitar el desenvolupament del pla diví. Quin dels possibles judes és Duran? ¿El traïdor de les banals monedes o l'executor d'una traïdoria finalment redemptora? ¿I si l'unionisme de Duran fos un recurs per evitar una fuga de vots? Comencen a sortir intèrprets que ho releguen tot a un pragmatisme cec. Mig en broma diuen que Duran ha dit: “Si no puc ser ministre amb uns, almenys ho seré amb els altres.” Germans: dies revolts i entusiastes, els que s'alcen davant nostre.
