Argelaguet? Argelagàs!

Dijous passat, 4 d'octubre, al tan luxós i esplèndid com poc conegut hotel Nord 1901 (4 estrelles), de Girona, va tenir lloc l'homenatge al conegut industrial Josep Argelaguet i Abadal pels seus primers cinquanta anys de carrera. Nat a Barcelona el 1936 i arrelat a Girona des del 1976, se sent gironí de soca-rel i ni recorda els que li demanaven amb un punt de sal i pebre de quina família gironina era. Els que vàrem aterrar a Girona fa temps (jo, el 1955) sabem prou bé que hi havia una societat gironina classista, que mantenia distàncies amb els nouvinguts i la resta de gironins de fora d'aquest clan d'una vintena de cognoms. Eren identificables als balls de gala del Casino. Les noies de llarg i els homes d'esmòquing amb olor de boles de càmfora, deixaven el Casino net d'insectes voladors. Posaven davant del cognom un o una. Així, deien: “Es casa una Ordis amb un de Ribot”. O “Els Pla i una Saguer fan societat.” En casar-se les meves filles, varen dir: “S'ha casat la filla d'en Marca, el de la Coca-cola.” Veieu la diferència?

M'he sortit del tema. Com a innovador, en Josep té un historial impressionant. Als 12 anys va començar a aprendre l'ofici familiar de fer molles. Més endavant creà la seva pròpia empresa, Ressorts i Molles Barcino, S.A., que traslladà i engrandí després a Aiguaviva. D'una gran imaginació, destacà per la facilitat d'inventar objectes de gran utilitat per a la quotidianitat. Creà Girona Innovació, S.L., per desenvolupar els seus invents. Es jubilà als 65 anys i passà de gerent a president de les empreses. Amb saviesa, deixà la direcció als fills i el cunyat. És impossible, en l'espai de la columna, relatar la seva vida de fabricant i inventor. Encara menys la de càrrecs empresarials que ha tingut, associacions i altres, en la ciutat, la província i Catalunya. Té una quinzena de premis i mencions honorífiques i reconeixements de tota mena. No ha tingut mai peresa d'escriure i ha publicat als diaris de Girona i Barcelona nombrosos i interessants articles.

Pius Pujades presentà l'acte, sobri, curt i ben dit. L'alcalde de Girona i l'expresident Pujol el van dignificar amb atentes paraules i demostració de gratitud i afecte. En Pius elogià una qualitat: “És persona molt ben educada!” Tothom que el tracta ho sap. Hi ha quelcom que no s'ha dit. Jo, em ve de jove, sóc molt enraonador –no poso xerraire: no és el mateix– i amb la família, amb els amics i on se'm demana que opini o parli, no em faig pregar. He estudiat i llegit moltíssim i mai havia trobat ningú que em superés en temps, generalitzant els temes. Vet aquí que fa anys vaig conèixer en Josep i vaig veure que era un enemic temible. Ell dirà que empatem. Junts en petites reunions o àpats, a la sobretaula, sense proposar-nos-ho, acaparem el diàleg tracti del que tracti. Jo sóc apassionat; ell, fred. No hem assajat mai, paraula! Som així.