Fora del test
Novament, els bisbes espanyols han pixat fora del test. Com tantes altres vegades, la jerarquia eclesiàstica interpreta la fe i la moral a la seva manera, sense tenir en compte el batec de la societat i la lectura de la doctrina emanada del Concili Vaticà II, aquella que parla de la llibertat dels pobles i de la fidelitat a l'Evangeli. La Conferència Episcopal Espanyola va a la seva i adoctrina a tirs i troians segons adhesions particulars dels prelats, lluny del sentiment universal que els ha de presidir. I els que ens confessem catòlics, novament hem de discrepar dels qui fan passar guineu per bèstia grossa, llevat que faci temps hàgim prescindit de fer cas a la caverna purpurada.
Resulta que als bisbes de les Espanyes no els agrada que es pugui trencar “la llarga història de la unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya” i afirmen que “les accions unilaterals (que la qüestionin) no són moralment acceptables”. Diuen que “la tensió social creix... i aquest malestar no hauria de ser alimentat com a excusa per a la promoció de cap interès polític”, i que “les propostes polítiques encaminades a la desintegració unilateral d'aquesta unitat espanyola” els causen “gran inquietud”. Bé, val més que deixem de llegir tot allò que sona partidista i sectari, un paper que s'ha entestat a fer el grup de bisbes dirigits per Rouco Varela.
El document titulat Ante la crisis, solidaridad és un escrit llargament esperat, ja que molts sectors esperaven la paraula de l'Església davant la difícil situació social, però ha trigat prou per incloure la qüestió activada en els darrers dies de l'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol. Per demés, el document no deixa de ser una mala còpia d'Orientaciones morales ante la situación actual de España, del 2006, un document fet a la mida per criticar l'aleshores pla Ibarretxe.
L'actual document fou aprovat per la Permanent de la Conferència, formada per 21 prelats, amb vot secret, que donà el resultat de disset a favor i quatre abstencions. Casualment, són quatre els bisbes de diòcesis catalanes que formen part de la Permanent –Sistach, Piris, Sainz i Taltavull– i es presumeix que foren el bloc abstencionista. Ara sorgeix la darrera pregunta del sainet: encara que ara matisin el document, no haurien d'haver estat més valents i votar en contra de la proposta de Rouco?
