Un nou independentista

“Ja s'ha mirat el pressupost del govern de Madrid?”

“Me'n guardaria pla bé. Sé que els pressupostos no s'entenen, no es compleixen i mai donen alegries. En temps de crisi, què vol que facin: el paper ho aguanta tot, com es diu ara.”

“Entesos –admet el meu interlocutor–, però em pensava que vostè, que sempre critica, no es perdria una oportunitat com aquesta. Pel que he llegit, és evident que els números són fets amb molta imaginació i poc realisme. Volen fer contents els senyors d'Europa que han d'enviar els diners del rescat. Un rescat que no demanen per no quedar malament però que necessiten per arribar a final de mes. I, naturalment, proven de tranquil·litzar els mercats financers, simulant que ho tenen tot controlat.”

“Doncs ja ho veu, com que penso com vostè ni me'ls he mirat ni penso fer-ho. Per cert, diuen alguna cosa de pagar el que deuen a Catalunya? Parlen del nostre rescat particular? Ens faran el corredor mediterrani? Acabaran els accessos al port de Barcelona? Tindrem N-II fins a la frontera? El TAV enllaçarà amb França?”

“De tot això, amic, el més calent és a l'aigüera. No hi ha diners. Madrid no té diners. La crisi. Han de pagar Bankia, que és el més important. Han de fer l'AVE de Galícia, que hi tenen eleccions...”

“Ho veu? No em calia mirar res. Ja se sap. Treballen amb una lògica que se m'escapa del tot. Viuen una dimensió que m'és desconeguda. Probablement són mancances meves (no vaig anar a escoles prou bones, es veu) i les meves limitacions m'impedeixen opinar i criticar. Ells ho veuen clar, sembla. I Europa els envia diners. Deuen tenir la raó. Pensi que fa molts anys que governen a Madrid, que en són professionals. Fins ara havíem anat tirant.”

“Que ho fan bé? Escolti, no digui collonades (amb perdó). Una gent que ens han portat a la misèria dilapidant centenars de milions d'euros (els d'Europa i els nostres), construint autovies per on no passen cotxes, línies d'alta velocitat que no tenen passatgers, aeroports que no reben avions, parcs temàtics sense cap futur... Una gent que permetia que bancs i caixes s'enfonsessin en la bombolla immobiliària, que anava permetent caure en l'atur milions de treballadors... Ho fan bé? Recorda un personatge que va dir públicament que havia entrat a la política “para forrarse”? Sí, es deia Zaplana. Doncs, després de tanta sinceritat, el van fer president de València i més tard, ministre.”

“El devien votar. Si els seus ciutadans pensaven, potser, que tots es farien rics a la seva ombra. Dic jo...”

“Sap què li dic? Que si estigués a la meva mà, d'un país que té aquesta mena de gent al govern, me n'aniria tan aviat com pogués. De manera que, amb el seu permís, em faré independentista.”

“És que no n'era encara?”