Opinió

Tres apunts

1. “Moro per damunt de les meves possibilitats”, va dir Òscar Wilde mentre moria envoltat d'amics i bevent una copa de xampany al llit d'una habitació d'un hotel de París. Tot indica que aquesta postrema ironia vital de Wilde ha estat el lema adoptat pel nostre sobiranisme clàssic. Mas no només ha sorprès la seva ombra i no només ha sorprès la Puta i la Ramoneta, sinó que sobretot ha sorprès l'independentisme, diguem-ne, tradicional. Avançat per la dreta, fa molts dies que aquest independentisme busca el guió perdut o copiat. Lluny d'escenificar un moment de plenitud programàtica i fins i tot de raó històrica, l'independentisme tradicional transmet la imatge d'haver estat desbancat. Ha quedat amagat en un discret segon pla. Ha cedit a Mas tot el protagonisme polític. Mostra senyals massa tímids a l'hora d'intentar ocupar aquest clamorós espai d'esquerres i desacomplexadament catalanista que, a fe de Deú, existeix. Aquesta situació encara s'ha agreujat més després de comprovar que no s'ha apostat prou per la unitat electoral de l'independentisme clàssic. Es tracta d'una estratègia d'alt risc. Perquè d'una banda aquest independentisme, sense subratllar un programa propi i exclusiu, tindrà grans dificultats per marcar un perfil polític davant d'un Mas molt acrescut. I perquè, de l'altra banda, calia que el bloc de l'independentisme clàssic es mantingués electoralment fort: per obrir-se a més segments socials, per subministrar oxigen a l'altre sobiranisme, per contrapuntar l'altre sobiranisme, per tensar l'altre sobiranisme.

2. Com que Hisenda ha pagat amb retard, la Generalitat haurà de pagar 24 milions de multa pels seus retards amb la Seguretat Social. La realitat parla per si sola. Ja és redundant fabricar un comentari d'indignació.

3. La Universitat de Barcelona ofereix un màster de lideratge i comunicació per a la gestió política. En els insòlits requisits d'admissió se subratlla que és un màster adreçat sobretot a gent “propera al PSC-PSOE”. S'hauria d'ampliar l'oferta i fer també un màster en lògica abstrusa o, ja directament, en patafísica. D'alguna manera, dic jo, els líders socialistes del futur han de tenir una armadura argumentativa prou solvent per poder defensar que, d'una banda, accepten un referèndum d'autodeterminació sempre que sigui legal i, de l'altra, voten entusiastament perquè aquest referèndum sigui il·legal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.