Opinió

opinió

La vella frontera arran de mar

Que apedacin uns quants revolts fins arribar a la frontera no resol res

Diu el diari que faran obres a la carretera internacional que va de Portbou a la frontera. Obres? Amb tanta crisi? Bé, són un parell o tres de quilòmetres que cal eixamplar una mica per tal que hi puguin passar dos vehicles un xic grossos. Però tot és tan car!! Sobretot els revolts. Un pedaç, però necessari. Si no ho recordeu, aquest tram de carretera –que té un d'aquests noms amb lletra i número que sempre m'he negat a aprendre– va convertir-se en una trampa mortal l'estiu passat, quan el foc de la Jonquera feia desviar el trànsit cap a Llançà, Colera i Portbou, i es va encendre un nou foc en aquest sector. Va morir-hi poca gent perquè les circumstàncies van resultar relativament favorables. Hi havia centenars de cotxes atrapats i moltes persones en risc.

He dit que les obres seran un pedaç i ho mantinc. La carretera, que deu ser el final del que en diuen l'eix pirinenc, després de les moltes obres realitzades en els anys de la bonança econòmica, és molt bona des d'Olot fins a Besalú, bona des de Besalú a Figueres –la travessia de Figueres no s'ha resolt– i fins als túnels de Colera a Portbou. Allà, acabat el túnel, l'eix pirinenc mor de mort natural. Passar pel mig de la vila de Portbou és entrar al coll d'una ampolla, estret i regirat, un autèntic trencaclosques per als conductors d'autocars i camions. Que apedacin uns revolts fins arribar a la frontera no resol res. Caldria trobar una manera d'evitar el pas pel mig del poble, cosa difícil probablement si tenim en compte que darrere el nucli urbà hi ha la gran estació del ferrocarril que fa, amb Cervera, de punt d'enllaç de Renfe espanyola amb la SNCF francesa.

I encara, si heu transitat per aquella carretera recordareu que l'administració parisenca ha deixat de la mà de déu la ruta que uneix la frontera amb Portvendres. L'asfalt ressegueix la costa abrupta fent ziga-zagues de poble en poble, de cala en cala, vencent amb més bona voluntat que eficàcia el pas per Cervera i Banyuls de la Marenda. Després sí, de Portvendres a Perpinyà, teniu autovia i el que vulgueu.

Sembla que els dos estats s'hagin posat d'acord, en algun moment de la llarga història de veïnatge, a fer difícil el trànsit per aquesta costa comuna. Potser es tractava de remarcar la frontera, de fer-la tan impermeable com fos possible: els trens de diferent amplada i la tortuosa carretera arran de mar.

Penso: i si, ara que teòricament ja no hi ha frontera, es decidissin a canviar de política? Seria d'agrair que, a les dues bandes, oblidessin vells recels i la comunicació entre el nord i el sud de Catalunya es fes cada vegada més fàcil i planera. Des d'aquí ho veiem clar. Però els que decideixen són a París i a Madrid. Molt lluny de Portbou, molt lluny de Cervera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.