Catàlegs amanits
En qualsevol catàleg de l'empresa de decoració sueca Ikea surten escenes familiars quotidianes. Entre taules, sofàs, coberts, estovalles, coixins i llençols surten fotografiats nens i nenes i homes i dones gaudint de la cuina, la sala d'estar, l'escriptori o la sala de jocs. I això per què? Doncs perquè aquesta empresa, que ha estat revolucionària i pionera en el món de la decoració a baix cost, considera que en les societats (només les occidentals?) en què vivim, hi ha homes i dones que neixen, creixen, es moren, mengen, ploren, riuen i pensen de manera natural. I perquè també sap que tots aquests individus, de manera igualitària(amb més o menys encert), tenen un paper (i un paper actiu) en la societat.
A occident, en l'actualitat i per més conservador que sigui un govern, no es poden eliminar (ens hi tiraríem a la jugular)de manera oficial dels elements de comunicació a cap individu pel seu sexe, per la seva raça o per la seva religió. A l'Aràbia Saudita les coses funcionen de manera diferent. Substancialment diferent. En aquest país governat per una monarquia absoluta i una teocràcia on persisteix un sistema feudal i on l'Alcorà és la seva constitució (les lleis del país es regeixen per la llei islàmica), el catàleg d'Ikea ha sortit diferent. No diferent per una qüestió estètica d'opció estratègica de mercat per adequar-se als gustos dels ciutadans d'aquell país, no. O millor dit, no només això. En el catàleg de productes d'Ikea, empresa modèlica en molts i molts aspectes empresarials que ven a tot el món, s'ha eliminat les dones de totes les planes de la seva publicitat.
Potser és perquè a l'Aràbia Saudita les dones no neixen, no creixen (només es moren), no mengen, no ploren i no riuen de manera natural. No treballen, no pensen, no estudien, no viuen i no formen part de la vida pública de ningú. Deu ser per això. Perquè si les dones de l'Aràbia Saudita existeixen i són tractades com a persones, no s'acaba d'entendre que una empresa que promou valors com ara la sostenibilitat, la igualtat entre sexes, que té una fundació per a la millora de l'educació de milers de nens i es sòcia d'Unicef, Save the Children i WWF hagi claudicat i corromput els seus valors fundacionals per una estratègia comercial.
Una pot pensar que hi ha temes, converses o reflexions que, per la seva obvietat, una vegada tocats i discutits, no cal tornar a tocar, iniciar o apuntar mai més. És una equivocació. Mentre no es canviïn segons quines lleis i actituds, sempre en caldrà tornar a parlar.
